Ir al contenido principal
Ayuntamiento de Vila-seca

Lote Técnico Medio de Cultura Vila-seca 2026

Empieza hoy PDF, ePub y aula virtual

45,95 € Un solo pago 14 días de devolución

Ver muestra gratis Muestra
Comprar 45,95 €

Las dos piezas juntas por 45,95 € en vez de 60,00 €.

Configura tu pedido : Lote Técnico Medio de Cultura Vila-seca 2026

Lote Técnico Medio de Cultura Vila-seca 2026 Aula narrada

Tu compra. Solo falta tu correo. Solo falta pagar. Lote Técnico Medio de Cultura Vila-seca 2026 + Mi primera oposición: la guía de método

Pagar a Red Opositor

  • Lote Técnico Medio de Cultura Vila-seca 2026 + Mi primera oposición: la guía de método 45,95 €
Subtotal
45,95 €
IVA
Incluido

Total a pagar 45,95 €

Te enviamos aquí el enlace a tu pack tras el pago.
¿tienes un código de descuento?

Ver muestra gratis

  • Visa
  • Mastercard
  • Bizum
  • PayPal

14 días de garantía Pago seguro con Stripe

¿Alguna duda antes de pagar? Pregúntanos

Lo que recibes

Qué trae cada parte
  • Aula online con la teoría y la práctica de cada tema, esquemas y trampas típicas del examen, descargable en PDF y ePub
  • Guía de estudio online e imprimible en A4, condensada y con la norma citada: no es temario desarrollado punto por punto
  • Acceso inmediato tras el pago + email con el enlace
Mostrar 1 más Mostrar menos
  • Acceso de por vida con pago único y sin suscripción

Por dentro. Índice del contenido

810 secciones · 2 bloques

  1. Pack Técnico Medio de Cultura Ayuntamiento de Vila-seca 2026
  2. Mi primera oposición: la guía de método

Índice completo

810 secciones · 2 bloques

Pack Técnico Medio de Cultura Ayuntamiento de Vila-seca 2026

  1. Índice del temario oficial
  2. Els drets i els deures fonamentals
  3. Els drets fonamentals i les llibertats públiques.
  4. Les tres famílies de drets del Títol I
  5. Les llibertats públiques, article a article
  6. El dret a l'educació i la llibertat d'ensenyament
  7. Els drets de participació social i econòmica: sindicació, vaga, petició, col·legis professionals i empresa
  8. El Defensor del Poble, la suspensió de drets i el Tribunal Constitucional (arts. 54, 55, 161 i 162 CE)
  9. El mapa de l'Estat: tres entitats i una paraula clau
  10. La igualtat de drets a tot el territori i la llibertat de circulació (art. 139 CE)
  11. Què pot assumir una comunitat autònoma i què es queda l'Estat: un cas de repartiment
  12. La col·laboració financera i el paper de la llei orgànica (art. 156, segona part, i art. 157.3 CE)
  13. La solidaritat entre territoris i el fet insular (art. 138 CE)
  14. Qui pot posar en marxa una comunitat autònoma (art. 143 CE) i quan hi intervé la llei orgànica (art. 144 CE)
  15. Del paper a la llei: qui redacta el projecte d'Estatut (art. 146 CE)
  16. L'Estatut: norma institucional bàsica, contingut i reforma (art. 147 CE)
  17. Federació, convenis i acords de cooperació (art. 145 CE)
  18. Els instruments de relació Estat-comunitats: la llei marc, la transferència o delegació i la harmonització (art. 150 CE)
  19. Qui governa la feina del tribunal: les sales de govern i la renovació quinquennal (arts. 152.1 i 150 LOPJ)
  20. Què decideix una sala de govern: la llista de competències de l'article 152.1 LOPJ
  21. Els tribunals superiors de justícia i el treball intern de la sala (arts. 152.2, 154, 155 i 156 LOPJ)
  22. L'organització local de Catalunya
  23. La tipologia dels ens locals de Catalunya: qui governa cada nivell del territori
  24. El principi de diferenciació: una llei, municipis diferents
  25. El Consell de vegueria: composició, elecció del president i paper institucional
  26. Els altres ens locals supramunicipals: col·laboració, associació i àrees metropolitanes
  27. Què pot fer la Generalitat amb el mapa del territori (art. 151)
  28. Els articles de l'Estatut que has de poder citar sobre el govern local
  29. Esquema: el mapa dels ens locals de Catalunya
  30. Esquema: la vegueria i els altres ens supramunicipals, cara a cara
  31. Trampa: confondre la vegueria amb els altres ens locals supramunicipals
  32. Regla per recordar el contingut de l'article 151
  33. Què cal retenir de l'organització territorial i el govern local
  34. La garantia institucional de municipi i província que l'Estatut fa seva
  35. Com es crea, es modifica o se suprimeix una vegueria
  36. Les lletres de l'article 151: què entra dins la competència exclusiva
  37. Els preceptes de l'Estatut que cal citar: arts. 88, 91, 93 i 151
  38. Esquema: la competència de l'article 151 i el camí d'una vegueria
  39. Trampa: la garantia institucional no vol dir mapa intocable
  40. Cinc idees per fixar l'organització territorial de Catalunya
  41. El règim especial d'Aran: el Conselh Generau
  42. Què has de saber fer amb aquest tema
  43. Les lleis bàsiques, la capacitat i els principis d'actuació local (arts. 2.2, 5, 6 i 8)
  44. Les competències pròpies i les atribuïdes per delegació (art. 7)
  45. La normativa de les comunitats autònomes i les relacions entre administracions
  46. L'Administració Local: concepte i entitats (art. 1)
  47. El Règim Local: el marc normatiu que ordena les entitats locals
  48. L'autonomia local: gestionar els interessos propis dins la llei
  49. Els articles que cal poder citar: la Llei 7/1985 i l'art. 1
  50. Municipi, província i illa: tres entitats, una mateixa autonomia
  51. Confondre autonomia local amb sobirania o amb competència exclusiva
  52. Cinc idees per endur-se del tema
  53. Ens que l'integren.
  54. La població i el padró municipal
  55. Caso práctico: Cas pràctic: informació, serveis obligatoris i empadronament
  56. Els articles 56 i 57 de l'Estatut, punt per punt
  57. La Presidència i la Mesa: els òrgans que dirigeixen la cambra
  58. Les Corts Generals: composició, elecció i estatut dels parlamentaris
  59. El Parlament de Catalunya: representació del poble i funcions de la cambra
  60. L'autonomia parlamentària i el règim de reunions del Parlament
  61. Les funcions singulars del Parlament a l'article 61
  62. La iniciativa legislativa i l'elaboració de les lleis de Catalunya
  63. La delegació legislativa al Govern i els decrets llei
  64. Promulgació, publicació i final de la legislatura
  65. El funcionament de les Corts Generals: sessions, acords i òrgans interns
  66. Les lleis i els tractats a les Corts Generals
  67. Els preceptes que has de poder citar
  68. El procés legislatiu i la seva cara oposada: els decrets
  69. Qui signa les lleis de Catalunya
  70. Cinc idees per emportar-te del tema
  71. Els nuclis que no poden anar en decret llei
  72. Articles de citació imprescindible
  73. Cas pràctic: qui pot decidir què a l'ajuntament
  74. Caso práctico: Cas pràctic: qui pot decidir què a l'ajuntament
  75. Caso práctico: Cas: la Generalitat delega una escola bressol en un municipi
  76. La constitució de la corporació municipal i el mandat
  77. El cartipàs: contingut, procediment i eficàcia
  78. Règims municipals especials
  79. Articles per poder citar (règim de sessions, votacions i òrgans complementaris)
  80. El control i la fiscalització del Ple sobre els altres òrgans de govern
  81. Articles per poder citar
  82. El règim de sessions de la Junta de Govern Local
  83. La delegació d'atribucions entre òrgans
  84. Els òrgans que hi ha d'haver a tot ajuntament
  85. Els òrgans complementaris, les comissions i la desconcentració
  86. Com s'elegeix i com cessa l'alcalde
  87. Els tinents d'alcalde i la substitució a la batllia
  88. La Junta de Govern Local: quan hi és i què hi fa
  89. Els serveis mínims i la gestió col·laborativa
  90. Convocar, deliberar i votar: el Ple en funcionament
  91. Les actes i el règim de les assemblees veïnals
  92. Els articles clau de l'organització municipal
  93. Esquema: òrgans, terminis i serveis
  94. Majories simple i absoluta: sobre què es compta
  95. Llindars de població: «més de 5.000» no és «5.000 o més»
  96. Què cal retenir de l'organització municipal
  97. L'ordre del dia: qui el fixa i què hi pot entrar
  98. Com es vota: ordinària, nominal i secreta
  99. La Diputació provincial: òrgans i paral·lelismes amb l'Ajuntament
  100. Els nuclis de població separats: entes desconcentrats sense personalitat jurídica
  101. Els articles que cal citar sobre votacions, ordre del dia i província
  102. Esquema: l'Ajuntament i la Diputació, cara a cara
  103. Trampa: la votació secreta no serveix per a qualsevol acord
  104. Cinc idees per tancar l'organització municipal
  105. L'acte administratiu: la decisió que obliga i es pot executar
  106. Concepte: voluntat, efectes i subjecció al dret
  107. Classes d'actes administratius: una tipologia per entendre'ls
  108. La motivació de l'acte: quan cal i per què
  109. La forma de l'acte: escrit electrònic, verbal i actes refundits
  110. Els articles 35 i 36: el text que cal poder citar
  111. Motivació i forma: dues preguntes que no es confonen
  112. Confusió: motivar no és publicar
  113. Cinc idees per fixar l'acte administratiu
  114. L'executivitat dels actes i la inderogabilitat singular
  115. L'eficàcia: quan comença a produir efectes l'acte
  116. Els passos d'una notificació que aguanta la revisió
  117. La publicació dels actes i la indicació de notificacions
  118. La suspensió de l'execució i les tècniques davant dels actes invàlids
  119. Les quatre fases del procediment
  120. El procediment administratiu comú: les fases, en ordre
  121. Cas pràctic: Una inspecció que acaba en procediment
  122. Articles per citar
  123. Les formes d'iniciació: d'ofici i a sol·licitud de l'interessat
  124. Ojo: una denúncia no et fa part, i no tota denúncia obliga a iniciar
  125. L'ordenació del procediment i les tramitacions especials
  126. La finalització del procediment i les especialitats per matèria
  127. El contingut de la resolució que posa fi al procediment
  128. Els terminis: obligatorietat i regles de còmput
  129. Caso práctico: Un termini de deu dies, pas a pas
  130. Termes, terminis i tramitació d'urgència: quan el temps es redueix a la meitat
  131. L'execució dels actes administratius
  132. Potestat inspectora de les administracions públiques. Plans d'inspecció.
  133. Cas pràctic: qualificar quatre actes
  134. 4. Finalització del procediment i obligació de resoldre
  135. 5. Falta de resolució expressa i règim del silenci
  136. Desistiment i renúncia: concepte i règim jurídic
  137. Acceptació, efectes i desistiment de l'Administració
  138. La caducitat del procediment
  139. Articles per citar: desistiment i renúncia
  140. Trampa: confondre la via d'impugnació
  141. La revisió d'ofici: lesivitat, suspensió, revocació, rectificació i límits
  142. Els recursos administratius: concepte i principis generals.
  143. Classes de recursos.
  144. Alçada, reposició i extraordinari de revisió
  145. La competència per a la revisió d'ofici: una competència reglada i jeràrquica
  146. La pluralitat de recursos administratius i la suspensió del termini per resoldre
  147. Preceptes per citar i contingut essencial
  148. La revisió d'ofici de disposicions i actes nuls (art. 106 de la Llei 39/2015)
  149. Una llista oberta de drets dins del procediment
  150. Conèixer l'expedient: estat, silenci, òrgan i actes de tràmit
  151. Saber qui tramita i no repetir el que l'Administració ja té
  152. Al·legar, orientar-se i fer-se acompanyar
  153. Pagar per via electrònica i la porta oberta dels altres drets
  154. Els drets afegits del procediment sancionador
  155. Els preceptes que cal citar: l'article 53, lletra per lletra
  156. Els quatre blocs de drets de l'article 53
  157. El portal no substitueix el dret a la còpia
  158. Els sis elements de la notificació sancionadora
  159. Cinc idees per fixar els drets de l'article 53
  160. El dret i l'obligació de relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques
  161. Per què una Administració electrònica: el context de la reforma
  162. Els cinc principis de l'actuació amb mitjans electrònics
  163. Redissenyar abans de digitalitzar: els criteris de l'article 15
  164. Avaluar i auditar l'ús dels mitjans electrònics
  165. Els articles que sostenen la incorporació de mitjans electrònics
  166. Tres normes, tres papers
  167. Principis i criteris: dues llistes que no són la mateixa
  168. Els principis de l'article 32, en ordre
  169. Què cal retenir de l'ús generalitzat de mitjans electrònics
  170. Què és un equipament municipal i què no
  171. Els tipus d'equipaments i la funció de cadascun
  172. La destinació pública: afectació, conservació i potestats municipals
  173. Com es gestiona i com s'utilitza un equipament municipal
  174. Els conceptes jurídics clau dels equipaments municipals
  175. Esquema: els equipaments i el seu règim
  176. Trampa: l'edifici no és el servei, i el domini públic no és patrimonial
  177. Cinc idees per endur-se sobre els equipaments municipals
  178. La xarxa d'equipaments de Vila-seca: quins són, de qui són i com es fan servir
  179. La cultura i la festa com a competència municipal: l'article 25.1
  180. Les lletres de l'article 25.2 que sostenen un programa cultural i festiu
  181. La competència pròpia no és lliure: l'encaix amb la legislació de l'Estat i de la comunitat autònoma
  182. Els quatre principis que la llei ha d'avaluar abans d'implantar un servei cultural
  183. La memòria econòmica i el límit de no augmentar la despesa pública
  184. Una competència, una administració: la garantia de l'article 25.5
  185. Ponderar la capacitat de gestió abans d'atribuir la competència
  186. Els apartats de l'article 25 que cal saber citar
  187. Les matèries de l'article 25.2 que toquen la cultura i la festa
  188. El camí d'una competència cultural, de la llei a la gestió
  189. La cultura és competència pròpia, però no exclusiva ni il·limitada
  190. Cinc idees per tancar la cultura i la festa municipals
  191. Quatre paraules per recordar els principis de l'article 25.3
  192. Caso práctico: La revetla de l'associació inscrita
  193. El cartell o programa: què ha de dir i quan s'ha de presentar
  194. Actes al carrer: l'ús de la via pública
  195. Els drets del públic
  196. Els deures i les prohibicions del públic
  197. Menors d'edat i actes populars: regla general i excepcions
  198. Entrades, abonaments i reventa
  199. Horaris, obertura de portes i puntualitat
  200. Prohibir, suspendre i vigilar un acte
  201. Els articles del Reglament d'espectacles que cal citar
  202. Els terminis que ordenen la preparació d'un acte
  203. Menors de setze anys: entrada i accés nocturn
  204. Prohibició d'entrada i acompanyament nocturn: dos règims que es confonen
  205. Cinc idees per emportar-te sobre els actes populars
  206. La perspectiva de gènere en la cultura: el mandat de l'article 24
  207. Els plans d'igualtat del sector públic: àmbit, obligats i termini (art. 15)
  208. El contingut del pla d'igualtat: del diagnòstic a l'annex del conveni (art. 15.4)
  209. Dissenyar una programació cultural amb perspectiva de gènere: del text de la llei a la pràctica
  210. Els articles que has de poder citar de la Llei 17/2015
  211. Esquema: dues eines i dos àmbits d'actuació
  212. Trampa: confondre el pla intern amb la programació i la paritat amb la perspectiva
  213. Regla per recordar els sis requisits del pla d'igualtat
  214. Què cal retenir de la perspectiva de gènere en la cultura
  215. Què vol dir planificar operativament un projecte cultural
  216. De l'abast a les tasques: l'estructura de desglossament
  217. El cronograma: seqüenciar, estimar i situar en el calendari
  218. Persones, recursos i pressupost del projecte
  219. Riscos, comunicació i pla de contingència
  220. Seguiment, control i tancament del projecte
  221. Esquema: del propòsit al cronograma
  222. Trampa: la fita no és una tasca
  223. Regla: les cinc lletres del cronograma
  224. El que cal endur-se d'un cronograma que funciona
  225. Qui és qui al personal de camp: l'empresa i els seus equips
  226. El regidor d'escenari: la veu que ordena l'escenari
  227. Tècnics de so i de llums: coordinar la part tècnica
  228. Personal de càrrega i descàrrega: la logística que sosté l'espectacle
  229. Control d'accessos i vigilància: el dret d'admissió i els seus límits
  230. El Llibre de Reclamacions: l'eina del personal que atén el públic
  231. Els articles que cal poder citar: arts. 50 a 53
  232. Esquema: els quatre equips del personal de camp
  233. Trampa: el regidor d'escenari no és un regidor municipal
  234. Cinc idees per endur-se del personal de camp
  235. L'Àrea Pro: què és i quins objectius té
  236. Quatre papers que es troben a l'Àrea Pro
  237. Dissenyar l'espai de networking: zones, senyals i confort
  238. La taula rodona: participants, guió i moderació
  239. La conferència: estructura, temps i preguntes
  240. El speed-meeting: rondes cronometrades i seguiment
  241. Acreditacions i fluxos d'accés: qui entra i com
  242. Mesurar l'Àrea Pro: indicadors i retorn
  243. Tres formats per trobar-se, cara a cara
  244. Trampa: el networking no és una pausa de cafè
  245. Regla per recordar les fases d'un speed-meeting
  246. Cinc idees per endur-se de l'Àrea Pro
  247. L'acreditació com a títol d'accés: què habilita i què no
  248. Els quatre col·lectius acreditats: artistes, professionals, premsa i públic
  249. Zones de l'esdeveniment: escenari, backstage, VIP i àrea de públic
  250. Sistemes tecnològics de registre: de la lectura del suport a la traçabilitat
  251. Incidències d'accés: detecció, protocol i constància escrita
  252. Esquema: com es classifiquen les acreditacions d'un esdeveniment
  253. Trampa: l'acreditació no és una entrada, i la zona VIP no és el backstage
  254. Regla per no oblidar els quatre col·lectius acreditats
  255. Cinc idees per endur-se del control d'accessos
  256. El pla municipal d'accessibilitat
  257. Règim d'ajustos raonables i excepcions
  258. Espais públics urbanitzats i zones d'ús peatonal: el vocabulari
  259. L'accessibilitat en la planificació: obra nova i espais naturals
  260. Mobiliari, elements d'urbanització i obres provisionals
  261. La senyalització visual i acústica: com s'informa un itinerari
  262. El símbol d'accessibilitat i les regles d'uniformitat de les senyals
  263. La informació que es toca: braille, alt relleu i paviment tàctil
  264. Comunicació interactiva: màquines i elements manipulables
  265. Motxilles vibratòries: fer sentir el so a les persones sordes
  266. Els articles de referència: espais, senyalització i comunicació
  267. Esquema: els espais d'ús públic i els dos paviments tàctils
  268. Trampa: el tram urbà de la platja
  269. Què cal retenir de l'accessibilitat al carrer
  270. Ratlles que guien i botons que avisen: els dos paviments tàctils
  271. Franges-guia: quan el terra fa de camí
  272. Guals, illes de refugi i passos: avisos abans de la calçada
  273. Cruïlles i girs: el paviment dels punts de decisió
  274. Esquema: les aplicacions del paviment tàctil, per finalitat
  275. Trampa: la franja-guia i la franja d'advertència
  276. Els articles del paviment tàctil que cal poder citar
  277. Què cal endur-se del paviment tàctil i els avisos del terra
  278. Tipografia i contrast: els números que fan llegible una senyal
  279. Vidres i superfícies transparents: dues bandes per fer-les visibles
  280. La informació sonora també s'ha d'escriure
  281. Mapes i maquetes tàctils: orientar-se amb les mans
  282. Canvis de nivell, passos oblics i obres: el paviment tàctil quan la norma general no encaixa
  283. Els articles de la senyalística i els elements tàctils que cal citar
  284. Esquema: les tres vies de la senyalització accessible
  285. Trampa: el braille no va a qualsevol alçada
  286. Què cal endur-se de les senyals i els detalls que fan accessible el carrer
  287. Espais vials i espais lliures: dues menes d'espai urbà
  288. Els espais naturals d'ús públic: platges, camins de ronda i itineraris
  289. Ordenació detallada i elements d'urbanització: el vocabulari del planejament
  290. La memòria justificativa: com es demostra l'accessibilitat d'una obra
  291. Els articles que cal poder citar: espais i elements de l'accessibilitat
  292. Esquema: els espais d'ús públic de la Llei 13/2014
  293. Trampa: espai lliure no és espai natural
  294. Regla per recordar els espais naturals de l'article 6
  295. Què cal endur-se dels espais urbans, els naturals i els seus elements
  296. El disseny per a totes les persones: el principi que sosté el carrer inclusiu
  297. L'abast del cos: maniobra, inclinació i alçada útil dels elements
  298. Orientar-se pas a pas: la informació que acompanya tot el recorregut
  299. El rètol que es llegeix: lectura fàcil, contrast i mida
  300. Els elements que hi són de pas: obres i instal·lacions temporals
  301. Preceptes per citar amb precisió: comunicació, tacte i elements provisionals
  302. Esquema: tres suports, tres ergonomies
  303. Trampa: fer el rètol més gran no és fer-lo més llegible
  304. El que cal retenir: el carrer que no deixa ningú fora
  305. Què compra una marca quan patrocina: visibilitat, associació i contingut
  306. Patrocini, mecenatge i publicitat: tres relacions, tres règims
  307. Patrocini i interès general: el que cal tenir clar abans de signar
  308. L'activació de marca a l'espai públic: formats i límits
  309. Anatomia del dossier de patrocini: què ha de contenir
  310. Paquets, contraprestacions i valoració econòmica
  311. Mesurar el retorn del patrocini: indicadors i informe final
  312. Esquema: patrocini, mecenatge i publicitat, cara a cara
  313. Trampa: creure que pagar dona dret a decidir el contingut
  314. Regla per recordar les parts del dossier de patrocini
  315. Què cal retenir del patrocini i les activacions
  316. Quatre serveis, una sola cadena de resposta
  317. La Policia Local a l'esdeveniment: ordre, trànsit i primera intervenció
  318. Protecció Civil: anticipar el risc i sostenir la resposta
  319. Els serveis sanitaris del lloc: de la infermeria a l'ambulància
  320. El Punt Violeta: informar, acompanyar i derivar sense revictimitzar
  321. El lloc de comandament i les comunicacions: qui parla amb qui
  322. Activar, suspendre i desactivar: el protocol en moviment
  323. Esquema: quatre dispositius, quatre missions
  324. Esquema: el protocol d'emergència, pas a pas
  325. Trampa: el Punt Violeta no és una comissaria
  326. Regla per recordar les funcions del Punt Violeta
  327. Cinc idees per endur-se de la coordinació en seguretat i salut
  328. El catàleg legal dels serveis d'intervenció en emergències
  329. L'òrgan autonòmic de coordinació com a Centre de Coordinació Operativa
  330. Voluntaris i entitats col·laboradores: el paper subordinat
  331. La Norma Bàsica i les bases de la coordinació
  332. Del catàleg legal al dispositiu de l'esdeveniment
  333. L'article 17 de la Llei 17/2015, apartat per apartat
  334. Els serveis públics d'intervenció en emergències
  335. Servei públic d'intervenció i entitat col·laboradora
  336. El voluntariat no és un servei públic d'intervenció
  337. Quatre idees per fixar l'article 17
  338. Ordenances i bans com a instruments d'intervenció municipal
  339. Articles del Reglament de Béns de les Entitats Locals que cal poder citar
  340. El règim d'ús de les dependències i els equipaments municipals: domini públic i béns patrimonials
  341. Ocupar el domini públic: la memòria prèvia i l'admissió a tràmit
  342. El projecte d'ocupació i el concurs de projectes
  343. La licitació i les garanties de l'ocupació
  344. El dret de tanteig i l'atorgament de la concessió
  345. Soroll i ordenances municipals: el mandat de l'article 6
  346. La intervenció administrativa sobre els emissors acústics
  347. El paisatge urbà: so, vista i convivència a l'espai públic
  348. Preceptes per citar: ocupació del domini públic i soroll
  349. Esquema: el procediment d'ocupació del domini públic local
  350. Trampa: l'ordenança no és una autorització
  351. Què cal retenir de l'espai públic com a escenari
  352. Regla per recordar les fases de l'ocupació
  353. Sectoritzar un recinte de carrer: àrees, accessos i itineraris
  354. Fluxos de vianants: comptar-los, separar-los i encaminar-los
  355. Talls de trànsit: abast, senyalització i restitució de la via
  356. Zones de baixes emissions: què són i com condicionen el recinte
  357. Els plans de mobilitat urbana sostenible i el que ordena la Llei 7/2021
  358. Els articles i les xifres que cal poder citar sobre mobilitat sostenible
  359. Esquema: del recinte al pla de mobilitat
  360. Trampa: la zona de baixes emissions no és un tall de trànsit
  361. Regla per no oblidar les fases d'un tall de trànsit
  362. Cinc idees per endur-se del disseny del recinte i la mobilitat
  363. Emplaçar el recinte: la via pública i la proporció d'aforament
  364. Portes i escales: l'amplada que fa possible l'evacuació
  365. Seients, passos i graderies: com es reparteix l'aforament
  366. Dependències, serveis i resistència de l'estructura
  367. Foc i materials: de la fusta ignifugada als espais a l'aire lliure
  368. Els articles 26 a 34: les xifres que cal poder citar
  369. Esquema: els requisits del recinte i l'espai a l'aire lliure
  370. Trampa: les ràtios d'amplada no són intercanviables
  371. Regla per recordar els blocs de requisits del recinte
  372. Cinc idees per endur-se d'un recinte segur a l'aire lliure
  373. La Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions: abast i règim general
  374. El procediment ordinari: la concurrència competitiva
  375. La concessió directa: supòsits i instruments
  376. La iniciació del procediment: la convocatòria i les sol·licituds
  377. La instrucció del procediment i la reformulació de sol·licituds
  378. La resolució, la notificació i el silenci administratiu
  379. La gestió: subcontractació, despeses subvencionables, justificació, comprovació i pagament
  380. Preceptes que cal saber citar: articles 22 a 35 de la Llei general de subvencions
  381. Què són les indústries culturals i creatives
  382. Els sectors que les integren, del nucli cap enfora
  383. El pes econòmic del sector i com es pren la mida
  384. Els instruments del foment públic
  385. L'article 127 de l'Estatut, article per article
  386. Esquema: les tres capes de les indústries culturals i creatives
  387. Trampa: «competència exclusiva» no vol dir «que l'Estat desaparegui»
  388. Regla per recordar els quatre blocs de l'art. 127.1
  389. Què cal retenir de les indústries culturals i creatives
  390. Què és un pla estratègic de cultura i per a què serveix
  391. La diagnosi: escoltar el municipi abans de decidir
  392. Metodologies de disseny: tècnica, participativa i mixta
  393. De la missió als eixos: el nucli estratègic del pla
  394. De l'objectiu a l'acció: fitxes, recursos i calendari
  395. Governança i implementació: qui fa què
  396. L'avaluació: mesurar, aprendre i retre comptes
  397. Els preceptes que sostenen un pla de cultura municipal
  398. Esquema: el cicle d'un pla estratègic de cultura
  399. Trampa: el pla estratègic no és el programa d'activitats
  400. Regla per recordar les quatre fases d'un pla estratègic
  401. Cinc idees per endur-se d'un pla estratègic de cultura
  402. L'Agenda 2030: un full de ruta global que aterra al municipi
  403. Els disset ODS i les cinc grans àrees: com es classifiquen
  404. La cultura en els ODS: vector transversal i sector propi
  405. Localitzar els ODS: del compromís global al projecte cultural local
  406. Governança, aliances i participació: l'ODS 17 a la pràctica
  407. Mesurar el que importa: indicadors culturals i rendició de comptes
  408. Els referents i els compromisos que cal poder anomenar
  409. Esquema: les cinc àrees de l'Agenda 2030 i els objectius que hi encaixen
  410. Esquema: el cicle de localització dels ODS en un projecte cultural
  411. Trampa: confondre un compromís global amb una norma que obliga
  412. Trampa: reduir la cultura a l'ODS 11 o a comptar espectadors
  413. Regla per recordar les cinc àrees de l'Agenda 2030
  414. Què cal endur-se de l'Agenda 2030 i els ODS
  415. Diversitat cultural i interculturalitat: dos conceptes que no són sinònims
  416. L'accessibilitat universal: de la barrera física a la comprensió
  417. Els deures d'accessibilitat de l'article 35, punt per punt
  418. Pla d'accessibilitat cultural: progressivitat, terminis i oferta mínima
  419. Del paper a la pràctica: una programació intercultural i accessible
  420. Esquema: les dimensions de l'accessibilitat cultural
  421. Trampa: l'accessibilitat no s'acaba amb una rampa
  422. Cinc idees per endur-se de la diversitat i l'accessibilitat cultural
  423. Qui pot rebre el donatiu: les entitats beneficiàries del mecenatge (art. 16)
  424. Què es pot donar i amb quines condicions: els donatius de l'article 17
  425. Com es valora el que es dona: la base de la deducció (art. 18)
  426. La deducció a l'IRPF: 80, 40 i 45 per cent (art. 19)
  427. L'Impost sobre Societats, els no residents i el límit del 15 per cent (arts. 20 i 21)
  428. Convenis de col·laboració empresarial i gastos en activitats d'interès general (arts. 25 i 26)
  429. Esdeveniments d'excepcional interès públic: durada, consorci i beneficis (art. 27)
  430. Provar el donatiu i no pagar per la renda: certificació (art. 24) i exempcions (art. 23)
  431. Els articles de la Llei 49/2002 que cal saber citar
  432. Esquema: tres vies per fer arribar diners privats a la cultura
  433. Trampa: el conveni de col·laboració no és un donatiu
  434. Regla per recordar les entitats beneficiàries del mecenatge
  435. Què cal retenir dels incentius fiscals del mecenatge local
  436. La gestió cultural: què és i què la diferencia de la política cultural
  437. Els sectors i els àmbits d'actuació de la gestió cultural
  438. Els àmbits de la cultura, en quatre grans blocs
  439. Els models de gestió dels serveis culturals públics
  440. El cicle de la gestió cultural, fase a fase
  441. El cicle de la gestió, pas a pas
  442. Els agents i els professionals que intervenen en un projecte cultural
  443. Els públics, la mediació i l'avaluació de resultats
  444. Trampa: gestionar cultura no és omplir l'agenda d'actes
  445. Cinc idees per endur-se de la gestió cultural
  446. La il·luminació que cal assegurar a l'escenari i a la sala
  447. Els circuits, els conductors i el quadre de distribució
  448. Llums de senyalització i d'emergència: el que no pot fallar
  449. La comprovació i la revisió de la instal·lació elèctrica
  450. Calefacció i ventilació de l'espai escènic
  451. El so i l'escenografia: la part tècnica de l'espectacle
  452. Els artistes davant la tècnica: comprovació prèvia, deures i edat
  453. Els articles que cal poder citar: instal·lacions i artistes
  454. Esquema: tres llums, tres funcions
  455. Trampa: senyalització i emergència no són el mateix llum
  456. Trampa: nocturn no vol dir «quan es fa fosc»
  457. Cinc idees per endur-se de la gestió tècnica escènica
  458. Regla per recordar les prohibicions de l'artista
  459. Articles per citar amb precisió
  460. Punts de dret a citar
  461. Cas pràctic: posar en marxa la prevenció en una empresa de producció d'espectacles en viu
  462. Caso práctico: Un laboratori, un risc nou i una empresa externa
  463. Els principis de l'acció preventiva i els mitjans per aplicar-los
  464. Avaluar, planificar i documentar: el paper que ho sosté tot
  465. Diverses empreses, un mateix escenari: la coordinació d'activitats
  466. Informar, formar i complir: la part de cada actor
  467. Emergències i risc greu i imminent: dos nivells de resposta
  468. Vigilància de la salut: acompanyar sense envair
  469. Col·lectius que exigeixen una mirada a part: sensibilitat, embaràs i menors
  470. Els articles de la Llei 31/1995 que cal saber invocar
  471. Esquema: dues maneres d'afrontar el risc i el mapa d'obligacions preventives
  472. Trampa: confondre les mesures d'emergència amb el risc greu i imminent
  473. Regla per recordar els nou principis de l'acció preventiva
  474. Cinc idees per endur-se de la prevenció en la producció d'espectacles
  475. Les arts escèniques com a competència municipal pròpia
  476. Títols habilitants per a un espectacle de teatre, dansa o circ
  477. Contractar teatre, dansa i circ des del consistori
  478. Tendències actuals en la gestió municipal d'arts escèniques
  479. Els articles que cal citar en arts escèniques municipals
  480. Tres llicències, tres règims
  481. La conformitat del sòl no obre la porta del recinte
  482. Regla per recordar les competències de l'article 13
  483. Cinc idees per fixar les arts escèniques municipals
  484. La sala d'exposicions: funcions, tipologia i model de gestió
  485. Programar i produir: el cicle d'una exposició temporal
  486. El comissariat: funcions, encàrrec i relació amb la institució
  487. El muntatge i la conservació preventiva a la sala
  488. El transport d'obres d'art: embalatge, documentació i responsabilitats
  489. Préstecs, assegurances i drets sobre les obres exposades
  490. Públics, mediació i avaluació d'una exposició
  491. Els blocs jurídics que has de saber situar en arts visuals
  492. Esquema: el cicle d'una exposició, de la idea al balanç
  493. Esquema: qui fa què entre comissariat, sala i transport
  494. Trampa: comissariat no és muntatge ni gestió de sala
  495. Cinc idees per endur-se del foment de les arts visuals
  496. Què pot fer l'ajuntament per la música: la competència cultural
  497. Festivals musicals: el gran format i el paper del municipi
  498. Cicles de concerts: la programació estable que sosté l'escena
  499. El suport al teixit musical local: espais, foment i difusió
  500. Els articles que cal citar: l'article 25 i la cultura
  501. Esquema: festival, cicle i suport al teixit, cara a cara
  502. Esquema: les formes de suport al teixit musical local
  503. Trampa: creure que la competència cultural permet fer qualsevol cosa
  504. Trampa: el festival no és el cicle de concerts
  505. Cinc idees per endur-se de la promoció musical local
  506. El mapa del sector audiovisual i cinematogràfic
  507. L'article 146 de l'Estatut: què pot fer la Generalitat
  508. Festivals de cinema: funcions, tipologies i organització
  509. El cinema d'estiu: pantalles a la fresca i espai públic
  510. Suport als creadors locals: instruments i acompanyament
  511. Confondre el suport a la creació amb la programació del festival
  512. Esquema: les baules del sector audiovisual
  513. Què cal retenir del sector audiovisual i cinematogràfic
  514. Què és una fira musical i què és un festival
  515. Tipologia de festivals: criteris per classificar-los
  516. Els objectius culturals: programar, formar públic i fer xarxa
  517. Els objectius econòmics: despesa induïda, ocupació i retorn
  518. El posicionament internacional: marca, aliances i continuïtat
  519. Les fires professionals de la música: com funcionen i què aporten a la ciutat
  520. Esquema: fira professional i festival, cara a cara
  521. Esquema: els criteris que classifiquen fires i festivals
  522. Trampa: la fira no és un festival amb estands
  523. Trampa: portar artistes de fora no és internacionalitzar la ciutat
  524. Regla per no oblidar els tres objectius d'una fira o un festival
  525. Cinc idees per endur-se de les fires i els festivals
  526. La cultura com a projecte de ciutat: identitat, servei i imatge
  527. L'article 25 de la Llei 7/1985: què habilita l'ajuntament en matèria cultural
  528. Equipaments culturals i espai públic: l'aparador quotidià del municipi
  529. Programació estable, festivals i esdeveniments: com es construeix una imatge cultural
  530. Els públics, la comunicació i la reputació cultural del municipi
  531. Preceptes per citar: cultura, equipaments i imatge municipal
  532. Esquema: les quatre cares de la cultura com a imatge del municipi
  533. Trampa: confondre la imatge cultural amb el màrqueting turístic
  534. Què cal retenir de la cultura com a imatge del municipi
  535. On s'encaixa el tècnic mitjà de cultura dins l'organització municipal
  536. Què fa, en concret, un tècnic mitjà de cultura: les funcions, una a una
  537. Programar una temporada: del pla a l'agenda del mes
  538. Tramitar sense perdre's: informes, contractes, convenis i subvencions des del lloc tècnic
  539. El tracte amb el públic i amb el sector: atenció, mediació i xarxa
  540. Indicadors i memòria: com es tanca un exercici cultural
  541. Esquema: el mapa funcional del lloc de tècnic mitjà de cultura
  542. Esquema: el circuit d'una demanda cultural
  543. Trampa: l'informe tècnic no és la decisió política
  544. Cinc idees per endur-se de les funcions del tècnic mitjà de cultura
  545. Regla per recordar les tres funcions essencials del lloc
  546. Els criteris de programació cultural: una caixa d'eines
  547. Qualitat: la que hi ha al cartell i la que hi ha a la porta
  548. Diversitat: gèneres, veus, formats i territori
  549. Els públics: qui hi és, qui podria ser-hi i qui no hi entra
  550. L'equilibri pressupostari: fer quadrar la temporada
  551. El cicle d'una temporada: de la diagnosi a l'avaluació
  552. Esquema: els criteris de programació, en un quadre
  553. Esquema: els tres cercles dels públics, cara a cara
  554. Esquema: la temporada, del diagnòstic al balanç
  555. Trampa: omplir la sala no és ampliar els públics
  556. Regla: el quadre dels criteris de programació
  557. Cinc idees per endur-se de la programació cultural
  558. Circuit i xarxa: dues maneres d'organitzar l'exhibició
  559. Qui decideix què es programa: titularitat, gestió i direcció artística
  560. Com funciona una xarxa de teatres públics: criteris, compromisos i diners
  561. Els programes de circulació de les comunitats autònomes
  562. Les xarxes i els programes estatals: quan la gira travessa fronteres
  563. El municipi dins la xarxa: què hi aporta i què hi guanya
  564. Esquema: circuit i xarxa, cara a cara
  565. Esquema: el mapa de l'exhibició artística organitzada
  566. Trampa: creure que una xarxa és només un llistat d'espais
  567. Trampa: confondre un festival amb una xarxa o un circuit
  568. Cinc idees per endur-se dels circuits i les xarxes d'exhibició
  569. Per què comunicar és gestionar: la difusió dins el cicle cultural
  570. Difusió, comunicació i màrqueting cultural: tres conceptes que es trepitgen
  571. A qui ens adrecem: públics, sector i comunitat
  572. Els canals i els instruments de difusió cultural
  573. La relació amb els mitjans de comunicació i la premsa local
  574. Avaluar la difusió: què mesurem i què ens diu
  575. Esquema: difusió, comunicació i màrqueting, comparats
  576. Esquema: el pla de difusió, fase a fase
  577. Trampa: creure que la difusió s'acaba en publicar
  578. Cinc idees per endur-se de la comunicació i la difusió cultural
  579. Què és un pla de comunicació cultural i per què no és una agenda d'actes
  580. Els objectius de comunicació: del propòsit general a la xifra que es pot comprovar
  581. Segmentar els públics: a qui parlem, amb quina llengua i per on es mou
  582. L'estratègia: posicionament, missatge clau i to
  583. Els canals: propis, guanyats i pagats
  584. Planificar i avaluar: calendari, pressupost i indicadors
  585. Esquema: canals propis, guanyats i pagats, cara a cara
  586. Trampa: difondre no és comunicar
  587. Cinc idees per endur-se del pla de comunicació cultural
  588. Regla per recordar la ruta d'un pla de comunicació
  589. Què és el màrqueting cultural i què no és
  590. Conèixer els públics: diagnòstic, barreres i segments
  591. Segmentar i posicionar: a qui parlem i com ens veuen
  592. El màrqueting mix cultural: les eines a la mà
  593. Desenvolupament de públics: captar, retenir i ampliar
  594. El pla de màrqueting cultural: objectius, accions i indicadors
  595. El mapa visual del màrqueting cultural i els públics
  596. Trampa: difondre no és fer màrqueting, i omplir no és fidelitzar
  597. Regla per recordar les fases del pla de màrqueting
  598. Cinc idees per endur-se del màrqueting cultural i els públics
  599. Què és el Registre Electrònic General i què hi consta
  600. Els diaris i butlletins oficials i la seva publicació a la seu electrònica
  601. Difusió de la informació per mitjans diferents de la seu electrònica: característiques i efectes
  602. Altres canals de coneixement de la informació pública i garanties d'accessibilitat
  603. La publicació oficial de les actes del ple i la protecció de dades
  604. Quina informació general ha de difondre el sector públic per mitjans electrònics (art. 10)
  605. L'espai personalitzat del ciutadà i de l'empresa a la seu electrònica (art. 13)
  606. Identificació i representació per mitjans electrònics (art. 14)
  607. L'impuls dels mitjans electrònics en les relacions amb les empreses (art. 16)
  608. El Marc d'interoperabilitat del sector públic de Catalunya (art. 19)
  609. El Catàleg de dades i documents interoperables (art. 21)
  610. La comunicació entre les entitats del sector públic per mitjans electrònics (art. 24)
  611. El Pla de desenvolupament de l'ús dels mitjans electrònics del sector públic de Catalunya (art. 26)
  612. El desenvolupament del model català d'administració electrònica (art. 6)
  613. Cooperació i col·laboració entre administracions: el Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya (art. 7)
  614. La cooperació i l'assistència locals en l'ús dels mitjans electrònics (art. 8)
  615. L'objecte, l'àmbit d'aplicació i les finalitats de la Llei 29/2010
  616. Els deu principis que han d'informar la incorporació dels mitjans electrònics (art. 4)
  617. El model català d'administració electrònica (art. 5)
  618. La qualitat de la informació del sector públic que es difon per mitjans electrònics (art. 9)
  619. La participació pública per mitjans electrònics (art. 12)
  620. Instruments per acostar els mitjans electrònics a la ciutadania i reducció de taxes i terminis (arts. 17 i 18)
  621. Interoperabilitat i reutilització: l'elaboració del Marc i els bancs d'aplicacions (arts. 20 i 25)
  622. La protecció de dades al Consorci, la xarxa de comunicacions i el foment de la cooperació i la formació (arts. 22, 23, 27 i 28)
  623. Els articles de la Llei 29/2010 que cal poder citar
  624. Esquema: els requisits de la informació i el camí del Marc d'interoperabilitat
  625. Trampa: el Marc d'interoperabilitat no és el Catàleg de dades i documents
  626. Què cal retenir de les eines digitals i la comunicació del sector públic
  627. Regla per recordar els quatre requisits de la informació
  628. Les obligacions de transparència i el sistema integral d’informació
  629. Cas pràctic: una associació demana informes tècnics
  630. Caso práctico: Cas pràctic: una associació demana informes tècnics
  631. La transparència de l'activitat pública: normativa i abast del règim
  632. La publicitat activa (I): la transparència en l'organització institucional i l'estructura administrativa
  633. Quina de les dues lleis de transparència mana a l'Ajuntament
  634. La publicitat activa (II): la transparència econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial
  635. La publicitat activa (III): planificació i programació, i la reutilització de la informació
  636. Els contractes de la programació cultural: què s'ha de fer públic
  637. Convenis i encàrrecs de gestió: publicitat i Registre
  638. Subvencions i ajuts a la cultura: de la convocatòria a la justificació
  639. El bon govern: àmbit subjectiu i principis de conducta
  640. Conseqüències de l'incompliment: infraccions i sancions
  641. El procediment sancionador i la prescripció
  642. Els articles que sostenen la transparència i el bon govern
  643. Esquema: transparència i bon govern, en dues taules
  644. Bon govern: a qui obliga de debò
  645. Els contractes menors també són transparents
  646. Què cal retenir de la transparència i el bon govern
  647. Difondre i datar: la informació pública no es publica una vegada i prou
  648. Temes, cronologia i cercadors: com s'ordena la informació perquè es trobi
  649. Indicadors, experts i ciutadania: com es comprova que la transparència funciona
  650. Serveis públics culturals concessionats: què ha de saber l'usuari i on pot queixar-se
  651. Subvencions sense publicitat i retribucions dels òrgans de direcció: dos deures que passen desapercebuts
  652. Quan els fets poden ser delicte: fiscal, suspensió i restitució
  653. Cada obligació amb el seu article: guia de cites
  654. Les cinc actuacions de l'article 6, en un mapa
  655. Trampa: publicar no és garantir la transparència
  656. Regla per recordar les actuacions de l'article 6
  657. Cinc idees per emportar-te de la transparència cultural
  658. Caso práctico: Cas pràctic: de la sol·licitud a la reclamació
  659. Ojo: el silenci de la transparència va en els dos sentits
  660. Qui queda obligat: el mapa de subjectes de la transparència
  661. Com es publica i qui ho controla: principis generals, portal i control
  662. Què s'ha de publicar (I): l'organització, els plans i la normativa
  663. Què s'ha de publicar (II): contractes, convenis, subvencions i comptes
  664. El dret d'accés: informació pública i límits
  665. Sol·licitar, inadmetre i tramitar la informació pública
  666. Els articles de la Llei 19/2013 que cal poder citar
  667. Esquema: qui està obligat i amb quin abast
  668. Esquema: publicitat activa i dret d'accés, cara a cara
  669. Trampa: un límit no és una causa d'inadmissió
  670. Cinc idees per endur-se de la transparència al sector cultural
  671. Regla per recordar les cinc causes d'inadmissió
  672. El deure de subministrar informació: la col·laboració dels qui no són administració
  673. Accés parcial: donar la part que no perjudica
  674. Les unitats d'informació: qui rep, qui tramita i qui en fa el seguiment
  675. El registre d'activitats de tractament: la petjada de dades de la gestió cultural
  676. Entitats i fundacions culturals: quan els toca la transparència
  677. Articles per citar: col·laboració, accés parcial, unitats i entitats culturals
  678. Esquema: els límits de l'accés, agrupats
  679. Trampa: no tota entitat cultural subvencionada queda obligada
  680. Què cal endur-se dels obligats, els límits i les unitats d'informació
  681. Articles que cal poder citar sobre el dret d'accés i els grups d'interès
  682. El dret d'accés a la informació pública: qui el pot exercir i com es demana
  683. La resolució de les sol·licituds: competència, terminis i recursos
  684. Publicitat activa i dret d'accés, criteri a criteri
  685. El bon govern: principis d'actuació, incompatibilitats i publicitat de les condicions d'accés
  686. El codi de conducta dels alts càrrecs
  687. La bona administració i la qualitat dels serveis públics
  688. Ètica i administració pública: principis ètics i de conducta
  689. Els límits del dret d'accés: ponderar abans de dir no
  690. Protecció de dades personals: l'accés no és un intercanvi de secrets
  691. El Codi de Conducta dels empleats públics: els deures de l'article 52
  692. La bona regulació: iniciativa normativa, simplificació i millora
  693. Els preceptes de la bona regulació i del Codi de Conducta que cal citar
  694. Tres articles per fer normes millors: preveure, simplificar i avaluar
  695. Trampa: el límit de l'accés no és una negativa automàtica
  696. Regla per recordar les tres passes de la bona regulació
  697. Què cal retenir de l'accés, la protecció de dades i el bon govern
  698. Què és la contaminació acústica: del so al soroll
  699. L'objecte i l'àmbit de la Llei 16/2002
  700. Les zones de sensibilitat acústica i els valors límit d'immissió
  701. Els mapes de capacitat acústica, els mapes de soroll i els plans d'acció
  702. El soroll de les activitats, les obres i els vehicles
  703. La inspecció, les mesures cautelars i el règim sancionador
  704. Els preceptes de la Llei 16/2002 que cal poder citar
  705. Esquema: com es reparteix el soroll i com s'ordena
  706. Trampa: el so no és el soroll, i l'emissió no és la immissió
  707. Trampa: mapa de capacitat acústica no és mapa de soroll
  708. Cinc idees per endur-se de la Llei 16/2002
  709. Regla per recordar les zones de sensibilitat acústica
  710. L'objecte de la Llei 2/1993: fomentar i protegir la cultura popular
  711. Què és cultura popular i tradicional i què no
  712. L'associacionisme cultural: el teixit que fa possible la transmissió
  713. Els instruments de foment: com s'impulsa una pràctica cultural
  714. La protecció del patrimoni etnològic: documentar, salvaguardar i transmetre
  715. El repartiment de papers: Generalitat, ens locals i entitats
  716. Esquema: foment i protecció, i les manifestacions de la cultura popular
  717. Trampa: una tradició viva no es conserva congelant-la
  718. Cinc idees per endur-se de la cultura popular i l'associacionisme
  719. El Consell de Cultura Popular i Tradicional: l'òrgan de consulta i assessorament
  720. El Registre d'Associacions de Cultura Popular i Tradicional: el cens del teixit associatiu
  721. Què protegeix la Llei 9/1993: del monument a la memòria col·lectiva
  722. Qui mana en patrimoni cultural: Generalitat, ajuntaments i propietaris
  723. Els dos graus de protecció: béns culturals d'interès nacional i béns culturals d'interès local
  724. Les sis figures dels béns culturals d'interès nacional
  725. L'entorn de protecció: quan el bé necessita context
  726. Els deures del titular i el control de les intervencions
  727. Quan el bé es malmet: reparació i règim sancionador
  728. Els punts de la Llei 9/1993 que cal poder invocar
  729. Esquema: dos nivells de protecció, cara a cara
  730. Esquema: les sis figures dels béns culturals d'interès nacional
  731. Esquema: el camí d'un bé fins a la declaració
  732. Trampa: protegir no és prohibir, i catalogar no és expropiar
  733. Regla per recordar les sis figures de protecció
  734. Cinc idees per endur-se de la protecció del patrimoni cultural
  735. Llei 11/2009: els espectacles públics i les activitats recreatives: què són i per què es regulen
  736. Els títols habilitants: llicència i comunicació prèvia
  737. Titulars, organitzadors i personal: qui respon de què
  738. Els recintes i els establiments: condicions d'obertura i seguretat
  739. Els drets i els deures del públic: entrades, informació i límits d'accés
  740. Vigilar, suspendre i sancionar: la reacció davant l'incompliment
  741. Els pilars de la Llei 11/2009 que cal identificar
  742. Esquema: llicència i comunicació prèvia, cara a cara
  743. Trampa: la comunicació prèvia no és una llicència
  744. Cinc idees per endur-se dels espectacles públics i les activitats recreatives
  745. El Decret 112/2010: un reglament que desplega la llei d'espectacles
  746. Quan n'hi ha prou de comunicar i quan cal una llicència
  747. Els recintes i els establiments: què ha de complir l'espai
  748. El funcionament diari: aforament, horaris, personal i públic
  749. Inspecció, mesures cautelars i conseqüències de l'incompliment
  750. Les normes que cal saber situar davant d'un espectacle
  751. Esquema: els blocs de contingut del reglament d'espectacles
  752. Esquema: el camí d'una activitat, pas a pas
  753. Trampa: atribuir al reglament el que diu la llei
  754. Cinc idees per endur-se del reglament d'espectacles públics
  755. El pla local d'igualtat: què és i a qui obliga
  756. Qui ha d'aprovar el pla i en quin termini
  757. El diagnòstic previ i els objectius concrets
  758. Els àmbits de treball que el pla ha de preveure
  759. La participació del personal i l'annex al conveni
  760. Seguiment i avaluació quadriennal del pla
  761. El paper de la Generalitat i les entitats que gestionen serveis públics
  762. Articles per citar: l'article 15 de la Llei 17/2015
  763. Esquema: els sis requisits del pla local d'igualtat
  764. Esquema: el calendari del pla local d'igualtat
  765. Confondre el pla local amb el pla d'empresa
  766. Cinc idees per fixar el pla local d'igualtat

Mi primera oposición: la guía de método

  1. Qué resuelve esta guía y qué no
  2. El mapa en una página: quién trabaja para la Administración y cómo se entra
  3. Las normas que gobiernan esto, y para qué sirve cada una
  4. La confusión que más caro sale al empezar
  5. Dónde se publican las convocatorias, y por qué importa el boletín
  6. Los tres boletines: qué publica cada uno y qué papel juega
  7. Por qué las bases se leen enteras: vinculan a todo el mundo
  8. Qué son las bases y qué son los anexos
  9. Cómo se lee una convocatoria en diez minutos
  10. Ordena la lectura de una convocatoria
  11. Tres cosas que un principiante da por hechas y no lo son
  12. Turno libre, promoción interna y por qué esa palabra decide si puedes presentarte
  13. Los tres sistemas selectivos, y qué se mide en cada uno
  14. El límite legal del baremo, y por qué conviene conocerlo
  15. Bolsa de trabajo: la puerta lateral que casi nadie explica bien
  16. Clasifica cada situación en el turno o el sistema que le corresponde
  17. Las palabras que aparecen en toda convocatoria
  18. Repaso rápido del vocabulario
  19. Grupos y subgrupos: la letra que decide qué titulación necesitas
  20. Los grupos, su titulación y sus retribuciones básicas
  21. De dónde salen esas cifras y por qué hay que volver a mirarlas cada año
  22. El sueldo base no es lo que se cobra, y la diferencia es grande
  23. Empareja cada grupo con la titulación que exige
  24. La equivalencia con la nomenclatura antigua, que sigue apareciendo
  25. Lo que hay que retener sobre grupos y retribuciones
  26. Un proceso selectivo de principio a fin
  27. Los plazos que están en la norma, y de dónde sale cada uno
  28. Días hábiles y días naturales: la distinción que deja gente fuera cada año
  29. La instancia: qué se declara y qué se acredita
  30. Tasas de examen, exenciones y bonificaciones
  31. El cupo de reserva para personas con discapacidad
  32. Comprueba lo que has entendido del proceso
  33. Cómo se elige convocatoria: los seis criterios que de verdad deciden
  34. Por qué unos cuerpos convocan cada año y otros no: la tasa de reposición
  35. Dos convocatorias hipotéticas comparadas con los mismos criterios
  36. Preguntas que cuesta responder solo, con pistas antes de la respuesta
  37. Caso guiado: elige entre tres convocatorias con los datos del caso
  38. Cuánto se tarda de verdad, y cómo estimarlo sin engañarse
  39. Cómo se planifica para poder sostenerlo
  40. Repaso espaciado, tests y relectura: para qué sirve cada cosa
  41. Qué no hace falta comprar al empezar
  42. Dudas que se repiten al empezar
  43. Lo que hay que recordar de toda la guía
  44. Qué hacer las cuatro semanas siguientes a leer esta guía
  • Garantía de 14 días Si no es lo que esperabas, te devolvemos el dinero. Sin preguntas.
  • Un solo pago Sin suscripción. El acceso es tuyo de por vida.
  • Pago seguro Con Stripe: tarjeta, Bizum, Apple Pay o PayPal.

Quiénes somos

Detrás de Red Opositor hay personas que han pasado por lo mismo que tú: juristas y preparadores que saben lo que es estudiar con poco tiempo, con trabajo, con familia y con dudas.

Por eso hacemos el material que nos habría gustado tener: claro, completo y contrastado con las fuentes oficiales.

Si algo no se entiende, escríbenos y te respondemos.

Lote Técnico Medio de Cultura Vila-seca 2026 + Mi primera oposición: la guía de método

Lote de dos productos que ya se venden por separado: "pack-tecnico-medio-cultura-vila-seca-2026" y "guia-mi-primera-oposicion". Comprándolos juntos el precio es 45,95 € en lugar de 60,00 €. La entrega y el material son los de cada pieza; este producto solo las agrupa.

  • Aula online con la teoría y la práctica de cada tema, esquemas y trampas típicas del examen, descargable en PDF y ePub
  • Guía de estudio online e imprimible en A4, condensada y con la norma citada: no es temario desarrollado punto por punto
  • Acceso inmediato tras el pago + email con el enlace
  • Acceso de por vida con pago único y sin suscripción

Incluido en tu pedido

Preguntas antes de comprar

Si cambia la convocatoria o sale una corrección, ¿el material se queda viejo?

No, y no tienes que hacer nada. El contenido no viaja dentro de un archivo que se te queda congelado: se sirve cuando abres tu material, así que cuando corregimos o ampliamos un pack, la próxima vez que entras ya estás leyendo la versión vigente.

Tu acceso se resuelve contra tu compra, no contra la versión de ese día, de modo que las actualizaciones posteriores NO se cobran aparte ni hay que recomprar nada. El enlace del email de compra sí caduca a los 30 días, pero tu acceso no: entras con el correo con el que compraste, o escribe a info@redopositor.com y te lo reenviamos.

Lo que no podemos hacer por ti es avisarte de los cambios de tu proceso: en un procedimiento selectivo la publicación oficial sustituye a la notificación (art. 45.1.b de la Ley 39/2015), así que el medio que indiquen tus bases hay que mirarlo uno mismo.

¿Tengo que pagar cada mes? ¿Cuánto dura el acceso?

No. Es un pago único, no una suscripción: no hay cuotas, renovaciones ni cargos recurrentes.

El acceso es de por vida e incluye las actualizaciones del pack, sin coste adicional. Además tienes 14 días de garantía: si no es lo que esperabas, te devolvemos el importe escribiendo a info@redopositor.com.

También en Red Opositor

¿Alguna duda antes de pagar?

Pregúntanos lo que necesites saber. Te contesta una persona del equipo, por correo, y tu pedido se queda como está.