Ir al contenido principal
Parlament de Catalunya

Lote Lingüista Parlament de Catalunya 2026

Empieza hoy PDF, ePub y aula virtual

45,95 € Un solo pago 14 días de devolución

Ver muestra gratis Muestra
Comprar 45,95 €

Las dos piezas juntas por 45,95 € en vez de 60,00 €.

Configura tu pedido : Lote Lingüista Parlament de Catalunya 2026

Lote Lingüista Parlament de Catalunya 2026 Aula narrada

Tu compra. Solo falta tu correo. Solo falta pagar. Lote Lingüista Parlament de Catalunya 2026 + Mi primera oposición: la guía de método

Pagar a Red Opositor

  • Lote Lingüista Parlament de Catalunya 2026 + Mi primera oposición: la guía de método 45,95 €
Subtotal
45,95 €
IVA
Incluido

Total a pagar 45,95 €

Te enviamos aquí el enlace a tu pack tras el pago.
¿tienes un código de descuento?

Ver muestra gratis

  • Visa
  • Mastercard
  • Bizum
  • PayPal

14 días de garantía Pago seguro con Stripe

¿Alguna duda antes de pagar? Pregúntanos

Lo que recibes

Qué trae cada parte
  • Aula online con la teoría y la práctica de cada tema, esquemas y trampas típicas del examen, descargable en PDF y ePub
  • Guía de estudio online e imprimible en A4, condensada y con la norma citada: no es temario desarrollado punto por punto
  • Acceso inmediato tras el pago + email con el enlace
Mostrar 1 más Mostrar menos
  • Acceso de por vida con pago único y sin suscripción

Por dentro. Índice del contenido

661 secciones · 2 bloques

  1. Pack Lingüista Parlament de Catalunya 2026
  2. Mi primera oposición: la guía de método

Índice completo

661 secciones · 2 bloques

Pack Lingüista Parlament de Catalunya 2026

  1. Índice del temario oficial
  2. El Consell Europeu: el rumb polític de la Unió
  3. El Consell de la Unió Europea: els governs que fan les lleis
  4. La Comissió Europea: iniciativa, execució i custòdia dels tractats
  5. El Parlament Europeu: la cambra elegida pels ciutadans
  6. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea: garantia d'un dret comú
  7. Tres consells que no són el mateix
  8. Què fa cadascuna de les institucions
  9. Consells i tribunals que no són el que semblen
  10. Idees per retenir el sistema institucional
  11. L'ordenament jurídic de la Unió Europea: un ordre propi i les seves fonts
  12. El dret originari: els tractats constitutius i les seves modificacions
  13. El dret derivat vinculant: reglament, directiva i decisió
  14. El dret derivat no vinculant: recomanacions i dictàmens
  15. El principi de primacia: la prevalença en cas de conflicte
  16. El principi d'efecte directe: la invocabilitat davant dels tribunals
  17. Classificació de les fonts i taula comparativa dels actes típics
  18. Primacia i efecte directe: dos principis, dues preguntes
  19. La directiva no transposada: què es pot exigir i què no
  20. Què cal endur-se d'aquest tema
  21. Cas pràctic: guia de localització constitucional
  22. Caso práctico: Cas pràctic: guia de localització constitucional
  23. Les llibertats públiques, article a article
  24. Articles que cal poder citar
  25. Els drets fonamentals i les llibertats públiques.
  26. Els drets de participació social i econòmica: sindicació, vaga, petició, col·legis professionals i empresa
  27. Una llibertat pública en el cas concret: la vaga i la negociació col·lectiva
  28. Els deures constitucionals: l'altra meitat del binomi
  29. Les garanties normatives: la reserva de llei com a primera muralla
  30. La protecció davant els jutges i el recurs d'empara
  31. El Defensor del Poble: la garantia que no jutja (art. 54 CE)
  32. La suspensió de drets i llibertats: la garantia en temps d'excepció
  33. Els preceptes que cal citar: l'article 54 CE i la garantia institucional
  34. Mapa de les garanties: norma, jutge i òrgan de control
  35. No confonguis la garantia institucional amb un tribunal
  36. Les garanties en una sigla: NJI
  37. Cinc idees per endur-te'n
  38. L'arquitectura del Títol I: què hi ha a cada capítol
  39. Els principis rectors: orientar sense obligar directament
  40. La dignitat i els tractats: com es llegeixen els drets
  41. El Defensor del Poble: qui el designa i a qui respon
  42. L'article 54 CE: el text que cal saber citar
  43. El mapa del Títol I: capítols i seccions
  44. Principis rectors i drets fonamentals: dues velocitats de protecció
  45. Què cal endur-se del Títol I i de les seves garanties
  46. Reserva de llei orgànica i reserva de llei ordinària no són la mateixa reserva
  47. La funció legislativa: iniciativa, elaboració de les lleis, delegació i tractats
  48. Cooperació entre comunitats i les lleis de l'article 150
  49. L'Estatut: norma institucional bàsica, contingut i reforma (art. 147 CE)
  50. L'Estatut com a part de l'ordenament: què hi afegeix l'article 147.1
  51. L'autonomia financera de l'article 156: abast i principis
  52. Els recursos de les comunitats autònomes: l'article 157.1, punt per punt
  53. Els límits de l'article 157.2: territori i lliure circulació
  54. La llei orgànica de l'article 157.3: què pot regular
  55. El Fons de Compensació i l'assignació pressupostària (art. 158)
  56. Les comunitats com a delegades o col·laboradores de l'Estat (art. 156.2)
  57. Els articles del finançament autonòmic que cal citar
  58. Els cinc recursos de l'article 157.1
  59. Assignació pressupostària i Fons de Compensació
  60. Autonomia financera no vol dir imposar a tot arreu
  61. Què cal endur-se del finançament autonòmic
  62. Els cinc recursos, en una sigla
  63. L'articulació dels articles 156, 157 i 158: tres peces del mateix sistema
  64. Els quatre continguts de l'article 147.2, lletra a lletra
  65. Per què l'Estatut no és una llei ordinària
  66. El Fons de Compensació: finalitat, destinació i repartiment
  67. Competència assumida i recursos: dues cares de la mateixa moneda
  68. La Constitució que cal citar: articles 147, 156, 157 i 158
  69. Recàrrecs, cessions i participacions: la lletra a de l'article 157.1 desplegada
  70. Patrimoni, dret privat i crèdit: les lletres d i e de l'article 157.1
  71. Els dos criteris de l'assignació de l'article 158.1: volum de serveis i nivell mínim
  72. La reforma de l'Estatut: la llei orgànica com a clau de volta
  73. Tres recursos en una taula: cedit, recàrrec i participació
  74. El Fons de Compensació no és una subvenció ordinària
  75. Tres agulles per no perdre el fil del finançament
  76. L'Estatut dins la Constitució: el límit que obre el marge
  77. Dues lleis orgàniques amb oficis diferents: reformar l'Estatut i ordenar el finançament
  78. La solidaritat com a fil conductor: de l'article 156.1 a l'article 158.2
  79. La citació precisa: què diu cada article i què no
  80. Reforma de l'Estatut i llei orgànica financera, cara a cara
  81. La llei orgànica que reforma no és la que ordena el finançament
  82. Quatre idees per lligar Estatut i finançament
  83. Els verbs de la Constitució: podran, podrà i es constituirà
  84. Qui decideix què: els òrgans dels articles 147 a 158
  85. Ordenar la resposta: de l'Estatut al Fons de Compensació
  86. Els preceptes, un per un: article, apartat i contingut
  87. Qui fa què: autonomia, recursos i solidaritat
  88. Podrà no és es constituirà: dos temps verbals, dues obligacions
  89. El que has de poder dir sense mirar
  90. Quatre lletres per als continguts de l'Estatut
  91. Composició del Tribunal Constitucional: dotze magistrats i els requisits
  92. La proposta i el nomenament dels magistrats constitucionals
  93. L'estatut dels magistrats: mandat, incompatibilitats i cesse
  94. Ple, Sales i Seccions: com s'organitza el Tribunal
  95. Les competències del Tribunal Constitucional
  96. El recurs d'inconstitucionalitat: qui el pot interposar i quan
  97. La qüestió d'inconstitucionalitat: el jutge que pregunta al Tribunal
  98. Els articles del Tribunal Constitucional que cal poder citar
  99. Dues làmines per ordenar el Tribunal
  100. Recurs d'inconstitucionalitat no és recurs d'empara
  101. Cinc idees per tancar el Tribunal Constitucional
  102. Qui proposa cada magistrat, en una sigla
  103. L'organització local de Catalunya
  104. Preceptes per citar
  105. El Parlament de Catalunya i la funció legislativa
  106. El president o presidenta de la Generalitat i el Govern
  107. L'Administració de la Generalitat
  108. Els òrgans consultius del Govern i la responsabilitat política
  109. Caso práctico: El president vol dissoldre el Parlament: cas pràctic
  110. La interpretació de l'Estatut, el Tribunal Constitucional i el Consell de Garanties Estatutàries
  111. El Síndic de Greuges
  112. La Sindicatura de Comptes i el Consell Audiovisual de Catalunya
  113. Les quatre institucions de garantia i control: un mapa
  114. El Consell de Garanties Estatutàries: què vetlla i quins dictàmens pot emetre
  115. Quan el dictamen del Consell de Garanties és obligatori
  116. Composició, presidència i autonomia del Consell de Garanties
  117. El Síndic de Greuges: supervisió, col·laboració i deure de cooperar
  118. Elecció, independència i autonomia del Síndic de Greuges
  119. La Sindicatura de Comptes: fiscalització externa i composició
  120. El Consell Audiovisual de Catalunya: autoritat independent i reserva de llei
  121. Els articles 76 a 82 de l'Estatut: què cal citar
  122. Quatre institucions, quatre funcions
  123. Dictamen preceptiu no és dictamen vinculant
  124. Cinc idees per retenir les institucions de garantia
  125. Competències compartides i executives: bases estatals i execució
  126. Caso práctico: Cas: qualificar una competència abans de signar l'informe
  127. Les competències: tres tipus i un catàleg de matèries
  128. Les competències exclusives: tres potestats íntegres i preferència del dret català
  129. L'activitat de foment: la subvenció canvia de mans segons el tipus de competència
  130. L'abast territorial de les competències: la regla del territori i l'excepció extraterritorial
  131. La Generalitat i la Unió Europea: marc general, execució i fons
  132. Tractats europeus i posició de l'Estat: informar, observar i pesar
  133. Seure a les institucions europees: delegacions, representació i presidència
  134. Subsidiarietat i Tribunal de Justícia: controlar la proposta i instar l'Estat
  135. Els articles de la dimensió europea que cal saber citar
  136. Dos mapes: potestats i portes europees
  137. Informar no és decidir
  138. La ruta europea en vuit parells
  139. Cinc idees per tancar competències i Europa
  140. La composició del Parlament: nombre de diputats i sistema electoral
  141. La convocatòria d'eleccions i el cicle de la legislatura
  142. Els drets dels diputats: què pot fer i què rep un membre del Parlament
  143. Els deures dels diputats: què s'espera i què s'exigeix
  144. Les prerrogatives parlamentàries: inviolabilitat, immunitat i aforament
  145. L'adquisició i la pèrdua de la condició de membre del Parlament
  146. Els articles 56 i 57 de l'Estatut: els preceptes que cal poder citar
  147. Dues claus visuals: les prerrogatives i el calendari electoral
  148. Tres escuts que es confonen: inviolabilitat, immunitat i aforament
  149. El que cal retenir del Parlament i dels diputats
  150. La Presidència del Parlament: la veu que ordena els debats
  151. La Mesa del Parlament: l'òrgan de govern de la cambra
  152. Els grups parlamentaris: la política que s'organitza
  153. La Junta de Portaveus: l'ordre del dia es decideix
  154. El Ple i les comissions: dues maneres de treballar
  155. La Diputació Permanent i la veu de la ciutadania
  156. Els articles que cal poder citar: l'article 59 de l'Estatut
  157. Quatre òrgans del Parlament i la seva funció
  158. La Mesa no és la Junta de Portaveus
  159. Cinc idees per retenir l'organització de la cambra
  160. El Ple: la cambra que reuneix tots els diputats
  161. La Diputació Permanent: el Parlament que vetlla quan el Ple no hi és
  162. Les comissions legislatives: on es treballa la llei
  163. Les comissions d'investigació: quan el Parlament demana comptes
  164. La Mesa, la Presidència i la Junta de Portaveus
  165. Peticions ciutadanes i participació en la feina del Parlament
  166. Els preceptes de l'article 59 que cal saber citar
  167. Un mapa de l'organització del Parlament
  168. Ple, comissions i Diputació Permanent: tres escenaris que es confonen
  169. Els tres moments de la Diputació Permanent
  170. Què cal endur-se de l'organització del Parlament
  171. Les comissions específiques o d'estudi: tractar un assumpte concret
  172. Caso práctico: Cas: el projecte arriba al Parlament
  173. Què cal endur-se dels pressupostos de la Generalitat
  174. Els titulars de la iniciativa legislativa
  175. Les lleis de desenvolupament bàsic i la seva majoria reforçada
  176. La delegació a les comissions legislatives permanents
  177. El procediment legislatiu especial dels pressupostos
  178. Els articles 62 i 212: la citació que resol el test
  179. El recorregut d'una llei i els seus règims
  180. Delegar la tramitació no és delegar la potestat legislativa
  181. Cinc idees per tancar el procediment legislatiu
  182. Les matèries que no es poden delegar, en una sigla
  183. Delegar funcions no esborra la responsabilitat
  184. Caso práctico: Cas encadenat: censura, suplència i confiança
  185. Caso práctico: El projecte de decret amb dictamen advers
  186. La investidura: elecció al Parlament i nomenament pel Rei
  187. Dos mesos sense investidura: dissolució automàtica i eleccions
  188. La doble representació: Generalitat i Estat
  189. Quan cessa el president: les set causes de l'article 67.7
  190. La suplència: qui fa les funcions i amb quins límits
  191. Responsabilitat solidària: què vol dir davant el Parlament
  192. Moció de censura i qüestió de confiança: efectes sobre la presidència
  193. Interpel·lacions i preguntes: demanar comptes sense confondre-les
  194. Els articles que sostenen la investidura i la responsabilitat
  195. La investidura i el seu calendari
  196. Suplència i delegació: dues solucions diferents
  197. Censura i confiança no són interpel·lacions
  198. Cinc idees per retenir la investidura i el control
  199. La investidura pas a pas: de la ronda de consultes al nomenament
  200. Majories de la investidura: absoluta, simple i el valor de l'abstenció
  201. La moció de censura: una alternativa de govern, no una reprovació
  202. La qüestió de confiança: el president demana suport a la cambra
  203. Les interpel·lacions: obrir un debat de fons al Ple
  204. Les preguntes parlamentàries: la demanda concreta de comptes
  205. Control ordinari i responsabilitat política: què pot fer caure el Govern
  206. Els articles 66 i 67 de l'Estatut: què cal citar de memòria
  207. El camí de la investidura, esglaó a esglaó
  208. Censura i confiança, cara a cara
  209. Per què una interpel·lació no fa caure el Govern
  210. Instruments de control: què cal retenir-ne
  211. Les obligacions de transparència i el sistema integral d’informació
  212. Cas pràctic: una associació demana informes tècnics
  213. Caso práctico: Cas pràctic: una associació demana informes tècnics
  214. El Registre de grups d'interès: transparència de la influència
  215. Els principis comuns i la tipologia de contractes
  216. Àmbit d'aplicació de la Llei de contractes del sector públic
  217. Contractes administratius i contractes privats: qui decideix la qualificació
  218. El recurs especial: contractes i actes sotmesos (art. 44 LCSP)
  219. Caso práctico: Cas pràctic: contracte mixt amb obra i explotació
  220. Els contractes subjectes a regulació harmonitzada: què són i què en queda fora
  221. Els llindars econòmics de la regulació harmonitzada
  222. Com es classifica un contracte en cinc passos
  223. La mesa de contractació: naturalesa i quan cal constituir-la
  224. Els òrgans de contractació: competència per contractar i Juntes de Contractació
  225. Les persones interessades en el procediment.
  226. Interessat necessari i interessat per personació: què pot fer cadascun
  227. Els drets de les persones i el deure de relacionar-se electrònicament
  228. Llegir un acte sense equivocar-se de paper
  229. Caso práctico: Un cas de forma i eficàcia, pas a pas
  230. La notificació: obligació, contingut i condicions generals
  231. La publicació
  232. L'òrgan competent i el procediment: com es produeix l'acte
  233. El contingut de l'acte: lligat al dret i a la seva finalitat
  234. Els supòsits de motivació de l'article 35.1
  235. Motivació en selectius i concurrència competitiva
  236. La forma: escrit electrònic, verbal i actes en sèrie
  237. Què ha de portar una notificació i què passa si falta
  238. La publicació: supòsits, contingut i diari oficial
  239. Els articles 34, 35, 36, 40 i 45: la citació que resol el test
  240. Notificació i publicació, cara a cara
  241. Notificar no és publicar
  242. Cinc idees per tancar l'acte administratiu
  243. Com es compta un termini sense perdre dies pel camí
  244. Compte: el registre electrònic no tanca a les tres de la tarda
  245. Els terminis són obligatoris per a tothom: de l'Administració a la ciutadania
  246. Termes i terminis: una data fixa no és un període de dies
  247. L'ampliació de terminis: fins a la meitat del temps, si les circumstàncies ho aconsellen
  248. Tramitació d'urgència: quan els terminis es redueixen a la meitat
  249. Articles per citar: 29, 32 i 33 de la Llei 39/2015
  250. Els drets reforçats en els procediments sancionadors (art. 53.2)
  251. L'ordenació del procediment: expedient, impuls i tràmits
  252. Els drets de l'article 53.1: conèixer l'expedient i el silenci
  253. Identificar qui tramita i no repetir documents
  254. Al·legar, assessorar-se i pagar en línia
  255. L'expedient administratiu: què hi entra i què en queda fora
  256. Remetre un expedient electrònic: complet, foliat i amb índex
  257. L'impuls d'ofici i la celeritat
  258. L'ordre d'incoació i la responsabilitat per l'endarreriment
  259. Concentrar tràmits i fixar terminis als altres òrgans
  260. Els deu dies per complir i per esmenar
  261. Decaïment i salvació de l'actuació tardana
  262. Les qüestions incidentals no aturen res, tret de la recusació
  263. Els articles 53 i 70 a 74: la citació que resol el test
  264. Mapa dels drets de l'article 53.1
  265. De l'expedient a la resolució, esglaó a esglaó
  266. L'expedient no és un calaix de sastre
  267. Recusació sí, nul·litat no
  268. Cinc idees per retenir l'ordenació
  269. El dret d'accés a la informació pública: qui el pot exercir i com es demana
  270. La resolució de les sol·licituds: competència, terminis i recursos
  271. Publicitat activa i dret d'accés, criteri a criteri
  272. El bon govern: principis d'actuació, incompatibilitats i publicitat de les condicions d'accés
  273. El codi de conducta dels alts càrrecs
  274. Els principis ètics davant els contractistes i els beneficiaris d'ajuts
  275. Les cartes de serveis: contingut mínim i estàndards de qualitat
  276. Cartes base i cartes pròpies: la mateixa qualitat per a tota la xarxa
  277. Els estàndards són exigibles: compliment i suspensió
  278. Qui aprova les cartes i quan entren en vigor
  279. Els preceptes de conducta i de qualitat que cal poder citar
  280. La qualitat dels serveis, en dos esquemes
  281. Una carta de serveis no és un catàleg de bones intencions
  282. El que cal retenir de la conducta i de les cartes de serveis
  283. Què és un pla d'igualtat i per què se n'ha de dotar una cambra
  284. Els objectius estratègics: què es vol aconseguir
  285. Els eixos d'actuació: com es tradueix l'estratègia en mesures
  286. La diagnosi i el seguiment: les dues puntes del pla
  287. El pla en la pràctica: de la mesura a l'indicador
  288. Objectius, eixos i cicle en un mapa
  289. Un eix d'actuació no és un objectiu estratègic
  290. El cicle del pla, en quatre lletres
  291. Què cal endur-se del pla d'igualtat de gènere
  292. Els objectius estratègics del Pla d'igualtat de gènere del Parlament
  293. Els eixos d'actuació del Pla del Parlament: on s'agrupen les mesures
  294. Objectius i eixos, enllaçats: com es llegeix el Pla
  295. Què te n'has d'endur del règim jurídic
  296. La protecció de dades de caràcter personal
  297. Cas pràctic: el consentiment dels menors pas a pas
  298. Caso práctico: Cas pràctic: el consentiment dels menors pas a pas
  299. El tractament de dades de naturalesa penal
  300. Què te n'has d'endur dels drets de la ciutadania
  301. Caso práctico: Cas pràctic: una sol·licitud de dades davant l'administració
  302. Els sis drets, un per un: contingut, límits i taula comparativa
  303. El delegat de protecció de dades: obligació de designar-lo i comunicació
  304. Qualificació i posició del delegat de protecció de dades
  305. Els Estatuts del règim interior: la cambra que es dóna les seves pròpies regles
  306. L'autonomia de la cambra i els seus principis generals
  307. Què és l'Administració parlamentària: concepte i trets
  308. L'estructura de l'Administració parlamentària: òrgans i unitats
  309. La Secretaria General: la columna vertebral de la gestió parlamentària
  310. Els lletrats: assessorament jurídic al servei de la cambra
  311. Els centres gestors: concepte, classes i funcions
  312. Un mapa visual de l'Administració parlamentària
  313. L'Administració de la cambra no depèn del Govern
  314. Què cal endur-se de l'organització interna del Parlament
  315. L'autonomia del Parlament i el marge per organitzar el seu personal
  316. Com s'estructura la funció pública parlamentària: òrgans, unitats i llocs de treball
  317. Qui és personal al servei del Parlament: el concepte i el seu abast
  318. Els principis rectors de la funció pública parlamentària
  319. Les classes de personal del Parlament: un mapa per no confondre-les
  320. L'article 58 de l'Estatut, llegit amb ulls de personal
  321. Dos dibuixos per fixar l'organització i les classes de personal
  322. L'autonomia parlamentària no és una bombolla
  323. Personal eventual no és sinònim de personal interí
  324. Les quatre classes de personal, en una paraula: FIEL
  325. Cinc idees per endur-te'n sobre la funció pública parlamentària
  326. Els preceptes dels processos de selecció que cal saber citar
  327. Caso práctico: El cas del cupó de reserva
  328. Reserva per a persones amb discapacitat: un cas resolt
  329. Els preceptes sobre la pèrdua de la condició de funcionari
  330. Dubtes que apareixen cada any
  331. Caso práctico: Cas pràctic: temporalitat, vacant i confiança
  332. Els quatre graons per arribar a la condició de funcionari de carrera
  333. Cinc maneres de perdre la condició
  334. La renúncia: voluntat de marxar amb condicions
  335. La jubilació: tres modalitats i una edat
  336. Tornar a ser funcionari: la rehabilitació
  337. Selecció del personal funcionari de carrera: principis i sistemes
  338. La promoció interna: dos anys i unes proves
  339. El personal funcionari interí: selecció àgil i cessament per la causa
  340. Els articles de l'EBEP que aquest tema demana citar
  341. El camí d'accés i la comparació carrera-interí
  342. Aprovar no és ser funcionari
  343. Renúncia i separació del servei no són el mateix
  344. Quatre lletres per no oblidar cap graó
  345. Quatre claus per tancar el tema
  346. El pressupost del Parlament: definició i naturalesa
  347. Els principis generals del pressupost
  348. El cicle pressupostari: les fases d'un exercici
  349. Els fons de romanents: què són i com funcionen
  350. Els articles que sostenen la gestió econòmica del Parlament
  351. El cicle pressupostari, en cinc passes
  352. El fons de romanents no és un pressupost nou
  353. Les fases del cicle, en una sigla
  354. El que cal retenir sobre el pressupost i els romanents
  355. L'autonomia financera del Parlament i el seu abast
  356. El pressupost de la cambra: l'instrument de la gestió econòmica
  357. Els ingressos del Parlament: d'on surten els recursos
  358. Els pagaments: com es materialitza la despesa de la cambra
  359. Els preceptes de la gestió econòmica que cal poder citar
  360. El circuit del pagament, pas a pas
  361. Autonomia financera no és sobirania econòmica
  362. OFAD: les quatre dimensions de l'autonomia del Parlament
  363. Què cal endur-se de la gestió econòmica del Parlament
  364. Descriure i prescriure: dues maneres de mirar la llengua
  365. Com es fixa una norma: de l'ús a la regla
  366. Qui té l'autoritat per dir què és correcte
  367. Correcció, incorrecció i transgressió deliberada
  368. Ús, norma i adequació: quan els tres no coincideixen
  369. Teoria i pràctica: dificultats i límits de la norma
  370. Un mapa visual: descriure, prescriure i fixar la norma
  371. Correcte no vol dir adequat
  372. Què cal endur-se sobre norma, ús i correcció
  373. Tres criteris en una paraula: UNA
  374. La variació lingüística: un fet inherent a tota llengua
  375. Les dimensions de la variació: geogràfica, social i funcional
  376. Varietats dialectals, sociolectes i registres: tres etiquetes, tres criteris
  377. Els factors que condicionen l'elecció de varietat
  378. L'adequació al context comunicatiu: triar bé la varietat
  379. Aproximació teoricopràctica: dificultats i límits de l'estudi de la variació
  380. Un mapa de les dimensions i de les varietats
  381. Sociolecte o registre: la mateixa persona, dues explicacions
  382. Les dimensions de la variació, en una sigla
  383. Què cal endur-se de la variació lingüística
  384. L'estàndard: què és i què no és
  385. Per a què serveix un estàndard: les funcions que compleix
  386. Un estàndard, diversos models: la llengua que es vol
  387. Estàndard, variació i registres: tres plans que es creuen
  388. L'estàndard a les institucions i en la comunicació pública
  389. Dificultats i límits: entre la norma i l'ús real
  390. Un mapa del procés d'estandardització i de les varietats
  391. Estàndard no és sinònim de parlar millor
  392. Les quatre fases de l'estandardització, en una sigla
  393. Què cal endur-se de l'estàndard i els models de llengua
  394. L'enunciat i l'enunciació: l'acte de dir alguna cosa
  395. Per a què parlem: les funcions del llenguatge
  396. El context comunicatiu: el que envolta cada missatge
  397. Referir, pressuposar i insinuar: tres graons del significat
  398. La dixi: quan el significat depèn de qui parla i d'on
  399. Interpretar i redactar: del text al sentit
  400. Dos dibuixos per ordenar funcions i inferències
  401. Pressuposar no és insinuar
  402. Què cal endur-se sobre enunciació i interpretació
  403. Les quatre cares de la dixi, en una paraula
  404. Què vol dir ser neutral en un text
  405. Objectivitat i subjectivitat: dues actituds de qui escriu
  406. Les marques de modalització: on es veu la mà de qui escriu
  407. Els textos generals: la modalització de la vida quotidiana
  408. Els textos administratius: la veu de l'Administració que resol
  409. Els textos legislatius: la norma parla en impersonal
  410. Dificultats i límits: quan la neutralitat no és possible ni desitjable
  411. Tres textos, tres maneres de modular
  412. Neutralitat no és fredor ni passivitat
  413. Què cal endur-se sobre neutralitat i modalització
  414. Transcriure un discurs parlamentari: què s'hi juga
  415. Les funcions de la transcripció parlamentària
  416. Els criteris de transcripció: fidelitat, llegibilitat i coherència
  417. Literalitat i interpretació: dues decisions a cada línia
  418. Com es dibuixa l'oralitat en un text escrit
  419. Dificultats i límits: on topa la transcripció
  420. Tres models de transcripció, cara a cara
  421. Retocar no és transcriure
  422. Cinc idees per tancar la transcripció parlamentària
  423. Els principis de la transcripció, en quatre lletres
  424. Què és un manual d'estil i què no ho és
  425. Les funcions d'un llibre d'estil: ordenar, unificar i resoldre
  426. Els models de llengua: quin català es pren com a referència
  427. Criteris lingüístics de les administracions públiques
  428. Universitats, mitjans de comunicació i altres institucions
  429. Dificultats i límits dels manuals i dels criteris lingüístics
  430. Manual d'estil, gramàtica i diccionari: tres instruments
  431. Qui fixa criteris en l'àmbit lingüístic català
  432. El manual d'estil no és l'autoritat de la llengua
  433. Què cal endur-se dels manuals d'estil
  434. Comunicar des d'una institució: abast, destinataris i principis
  435. La nota de premsa: estructura, to i ordre de la informació
  436. Comunicat, text de difusió i publicació digital: tres peces que no són el mateix
  437. Adaptació als canals: web, butlletí, xarxa social i mitjans
  438. Adequació lingüística, síntesi i accessibilitat: la llengua al servei de qui llegeix
  439. Aproximació teoricopràctica: dificultats i límits de la comunicació institucional
  440. Dues imatges per fixar les peces i el circuit
  441. Nota de premsa i comunicat no són intercanviables
  442. Què ens emportem de la comunicació institucional
  443. El llenguatge administratiu: la llengua que fa funcionar l'Administració
  444. Els trets que fan reconeixible el català administratiu
  445. Convencions i estandardització: del model a la plantilla
  446. Els documents administratius: una tipologia que s'ha de saber distingir
  447. Criteris de redacció: com s'escriu un document administratiu
  448. Dificultats i límits de la redacció administrativa
  449. Tipologia dels documents administratius, en un mapa
  450. Un text no és més jurídic com més enrevessat és
  451. Què cal endur-se del llenguatge administratiu
  452. La veu de la norma: funcions i destinataris del llenguatge legislatiu
  453. Com s'anomena cada peça: la nomenclatura d'una norma
  454. Què ha de tenir un text normatiu per funcionar: precisió, univocitat i coherència
  455. Quants tipus de text normatiu hi ha i per a què serveix cadascun
  456. Com es redacta una norma: criteris generals, frase a frase
  457. Els límits del llenguatge normatiu: ambigüitat, vaguetat i pas del temps
  458. Un mapa de les peces normatives i del seu rang
  459. Preàmbul i articulat: dues feines, dues veus
  460. El sinònim innocent que canvia la norma
  461. Les disposicions finals, en ordre: ATDF
  462. Què cal endur-se del llenguatge legislatiu
  463. La tècnica legislativa: de la idea a la norma que funciona
  464. Els principis de bona regulació, explicats un per un
  465. Qualitat, coherència i sistematicitat: tres exigències que actuen en cadena
  466. L'anatomia d'una llei: del títol a l'annex
  467. Els límits de la feina de redactar normes: dificultats i respostes
  468. L'article 130 de la Llei 39/2015: avaluació i cooperació
  469. L'esquelet d'una norma, en dos dibuixos
  470. Bona regulació no és bona redacció
  471. Les quatre parts d'una llei, en una paraula: TEPA
  472. Què cal endur-se de la tècnica legislativa
  473. Què fa singular la traducció juridicoadministrativa
  474. Els gèneres jurídics i administratius que es tradueixen
  475. Criteris per traduir les lleis: del text a la norma
  476. Criteris per traduir els textos parlamentaris
  477. Documentació i recursos terminològics
  478. Eines de traducció assistida
  479. Dificultats i límits: una aproximació teoricopràctica
  480. Un mapa dels gèneres i del circuit de traducció
  481. Fidelitat no vol dir calc
  482. Els criteris de qualitat, en quatre lletres
  483. Què cal endur-se de la traducció juridicoadministrativa
  484. Comunicació inclusiva a l'Administració: abast i destinataris
  485. Com s'escriu amb inclusió: recursos lèxics, morfològics i sintàctics
  486. Inclusió, economia, precisió i claredat: quatre exigències que estiren
  487. Teoria i pràctica de la comunicació inclusiva: dificultats i límits
  488. Els preceptes que cal poder citar: l'article 3 de la Llei 17/2015
  489. Dues eines visuals: el mapa dels recursos i el procés de decisió
  490. Desdoblar-ho tot no és comunicar amb inclusió
  491. Cinc idees per tancar la comunicació inclusiva
  492. Els quatre filtres, en una sigla
  493. El lèxic d'una llengua: un magatzem que es renova
  494. La derivació: afegir peces per fer mots nous
  495. La composició: dos mots que se'n fan un
  496. Truncació, abreviació, sigles i acrònims: quan el mot s'escurça
  497. La sintagmació: grups de mots que es tornen fixes
  498. Manlleu, calc i canvi de significat: altres portes d'entrada al lèxic
  499. Dificultats i límits: quan el mot nou no qualla
  500. Un mapa dels processos de formació de mots
  501. Sigla no és acrònim ni truncació
  502. Els quatre graons de l'escurçament, en una sigla
  503. Què cal endur-se de la creació lèxica
  504. Nominalització i estil nominal: reconèixer la tendència
  505. L'infinitiu, els deverbals i la resta de recursos
  506. Frases nominals i textos legislatius
  507. Quan la nominalització ajuda i quan perjudica
  508. Estil nominal i estil verbal, cara a cara
  509. Estil nominal correcte no vol dir abús d'estil nominal
  510. Què cal endur-se de la nominalització
  511. Els recursos de nominalització, en una sigla
  512. Temps, modes i veu: el verb que fa sonar la norma
  513. La concordança del participi: qui concorda amb qui
  514. El gerundi: simultaneïtat, manera i els límits del gerundi de posterioritat
  515. Les perífrasis verbals: obligació, possibilitat i probabilitat
  516. Teoria i pràctica: on xoca la norma amb l'ús
  517. Dos dibuixos per fixar els usos verbals
  518. El gerundi que promet una acció encara no passada
  519. Deure o deure de: una preposició que ho canvia tot
  520. Què cal endur-se dels usos verbals
  521. Què és un manlleu i què és un neologisme
  522. Tipologia dels manlleus i dels calcs
  523. Criteris d'acceptabilitat: què fa que un manlleu qualli
  524. L'adaptació dels manlleus: fonètica, morfologia i ortografia
  525. La dimensió pragmàtica i sociolingüística dels nous termes
  526. La normalització terminològica: fixar, difondre i fer servir
  527. Teoria i pràctica: dificultats i límits de la incorporació lèxica
  528. Un mapa de les vies d'entrada i una taula per no confondre-les
  529. El camí d'un mot nou fins a quedar fixat
  530. Manlleu no vol dir paraula incorrecta
  531. Què cal endur-se dels manlleus i neologismes
  532. Els criteris d'acceptabilitat, en una sigla
  533. El verb i les peces que demana: règim verbal i preposicional
  534. Reconèixer els complements verbals un per un
  535. Alternances de règim: verbs que admeten dues construccions
  536. Quan la preposició cau o canvia sense permís
  537. Interferències del castellà i criteris d'ús en els textos juridicoadministratius
  538. Teoria i pràctica: dificultats i límits del règim verbal
  539. Dos dibuixos per fixar complements i interferències
  540. Dues preposicions no volen dir sempre el mateix
  541. Què cal endur-se del règim verbal i preposicional
  542. Els pronoms febles: formes àtones que es recolzen en el verb
  543. Les funcions dels pronoms febles, una per una
  544. Combinar dos pronoms febles: l'ordre i els resultats
  545. Les construccions de relatiu: pronoms, adverbis i determinants
  546. Els relatius analítics: el qual, la qual, els quals, les quals
  547. Usos redundants: el pronom que repeteix una funció ja coberta
  548. Clítics i relatius als textos legislatius i a la transcripció parlamentària
  549. Teoria i pràctica: dificultats i límits d'aquestes construccions
  550. Dos mapes per fixar funcions i relatius
  551. El pronom sobrer que es cola darrere el relatiu
  552. Creure que «el qual» i «que» són intercanviables
  553. Què cal endur-se dels clítics i dels relatius
  554. L'ordre de combinació, en una paraula
  555. La cohesió com a estratègia: lligar el text peça a peça
  556. Els connectors textuals en la llengua comuna: varietat i matís
  557. Els connectors en els textos legislatius: precisió abans que varietat
  558. Què en fem, dels connectors, quan transcrivim un discurs oral
  559. Anàlisi crítica dels connectors: funcions, límits i males decisions
  560. Els connectors, en un mapa: tipus i registres
  561. El connector que sembla que uneix i no uneix
  562. Cinc idees per endur-te sobre els connectors i la cohesió
  563. La cohesió: el teixit que fa que un text sigui un text
  564. Els mecanismes de referència: assenyalar sense repetir
  565. Anàfora i correferència: dues peces, un referent
  566. Substitució i el·lipsi: dir-ho sense dir-ho
  567. La cohesió en la llengua comuna: el fil que es recolza en el context
  568. La cohesió en els textos legislatius: remetre's amb precisió
  569. Anàlisi crítica dels usos: funcions, límits i decisions
  570. Els criteris de cohesió que cal poder invocar
  571. Un mapa dels mecanismes de cohesió
  572. Substituir i elidir no són el mateix
  573. Què cal endur-se de la cohesió textual
  574. Cinc mecanismes de cohesió, en una sigla
  575. Ordre dels mots i estructura informativa: tema, rema i focus
  576. Ordre no marcat: la seqüència neutra de la llengua comuna
  577. Ordre marcat: moure una peça per canviar el focus
  578. Dislocació a l'esquerra i a la dreta: treure una peça fora del seu lloc
  579. Altres mecanismes d'organització de l'enunciat en la llengua comuna
  580. Ordre i estructura informativa en els textos legislatius
  581. Teoria i pràctica de l'ordre dels mots: dificultats i límits
  582. Dos ordres i quatre recursos, en dos dibuixos
  583. El primer element no sempre és el subjecte
  584. Cinc idees per tancar l'ordre dels mots
  585. Les tres capes de la informació, en una sigla
  586. Passivitat i impersonalització: dues cares de la mateixa moneda
  587. L'expressió de l'agent: quan la norma diu qui actua
  588. La passiva pronominal: el «es» que concorda amb el subjecte
  589. L'oració pronominal de subjecte inespecífic: el «es» del legislador
  590. Altres recursos d'impersonalització: nominalitzacions, infinitius i fórmules fixes
  591. Dificultats i límits: quan la impersonalització no funciona
  592. Passiva perifràstica, passiva pronominal i impersonal: tres construccions cara a cara
  593. Mapa dels recursos d'impersonalització
  594. El «es» que concorda no és el «es» que no concorda
  595. Què cal endur-se de la passivitat i la impersonalització
  596. Els recursos d'impersonalització, en una sigla
  597. Causa i finalitat: dues relacions que el text connecta
  598. Les construccions causals: per què passa
  599. Les construccions finals: per a què serveix
  600. Per i per a davant d'infinitiu: criteris i casos
  601. Tres mapes per a la causa i la finalitat
  602. Causa i finalitat en els textos parlamentaris
  603. Dificultats i límits de la causa i la finalitat
  604. Perquè causal i perquè final: una mateixa forma, dos mons
  605. Què cal endur-se de la causa i la finalitat
  606. El significat de les paraules: denotació, connotació i context
  607. Sinonímia: dos mots, un mateix significat?
  608. Homonímia i polisèmia: quan el mot es repeteix
  609. Antonímia, hiponímia i meronímia: les altres relacions semàntiques
  610. Els registres d'ús: de la conversa al llenguatge especialitzat
  611. Sentit recte i sentit figurat en la llengua comuna
  612. Els textos legislatius i el sentit recte: precisió en lloc d'imatge
  613. Dificultats i límits de l'anàlisi semàntica: teoria i pràctica
  614. Dos dibuixos per ordenar les relacions i els sentits
  615. Sinònim no vol dir intercanviable
  616. Què cal endur-se de la semàntica lèxica
  617. Els quatre graons del registre, en una sigla

Mi primera oposición: la guía de método

  1. Qué resuelve esta guía y qué no
  2. El mapa en una página: quién trabaja para la Administración y cómo se entra
  3. Las normas que gobiernan esto, y para qué sirve cada una
  4. La confusión que más caro sale al empezar
  5. Dónde se publican las convocatorias, y por qué importa el boletín
  6. Los tres boletines: qué publica cada uno y qué papel juega
  7. Por qué las bases se leen enteras: vinculan a todo el mundo
  8. Qué son las bases y qué son los anexos
  9. Cómo se lee una convocatoria en diez minutos
  10. Ordena la lectura de una convocatoria
  11. Tres cosas que un principiante da por hechas y no lo son
  12. Turno libre, promoción interna y por qué esa palabra decide si puedes presentarte
  13. Los tres sistemas selectivos, y qué se mide en cada uno
  14. El límite legal del baremo, y por qué conviene conocerlo
  15. Bolsa de trabajo: la puerta lateral que casi nadie explica bien
  16. Clasifica cada situación en el turno o el sistema que le corresponde
  17. Las palabras que aparecen en toda convocatoria
  18. Repaso rápido del vocabulario
  19. Grupos y subgrupos: la letra que decide qué titulación necesitas
  20. Los grupos, su titulación y sus retribuciones básicas
  21. De dónde salen esas cifras y por qué hay que volver a mirarlas cada año
  22. El sueldo base no es lo que se cobra, y la diferencia es grande
  23. Empareja cada grupo con la titulación que exige
  24. La equivalencia con la nomenclatura antigua, que sigue apareciendo
  25. Lo que hay que retener sobre grupos y retribuciones
  26. Un proceso selectivo de principio a fin
  27. Los plazos que están en la norma, y de dónde sale cada uno
  28. Días hábiles y días naturales: la distinción que deja gente fuera cada año
  29. La instancia: qué se declara y qué se acredita
  30. Tasas de examen, exenciones y bonificaciones
  31. El cupo de reserva para personas con discapacidad
  32. Comprueba lo que has entendido del proceso
  33. Cómo se elige convocatoria: los seis criterios que de verdad deciden
  34. Por qué unos cuerpos convocan cada año y otros no: la tasa de reposición
  35. Dos convocatorias hipotéticas comparadas con los mismos criterios
  36. Preguntas que cuesta responder solo, con pistas antes de la respuesta
  37. Caso guiado: elige entre tres convocatorias con los datos del caso
  38. Cuánto se tarda de verdad, y cómo estimarlo sin engañarse
  39. Cómo se planifica para poder sostenerlo
  40. Repaso espaciado, tests y relectura: para qué sirve cada cosa
  41. Qué no hace falta comprar al empezar
  42. Dudas que se repiten al empezar
  43. Lo que hay que recordar de toda la guía
  44. Qué hacer las cuatro semanas siguientes a leer esta guía
  • Garantía de 14 días Si no es lo que esperabas, te devolvemos el dinero. Sin preguntas.
  • Un solo pago Sin suscripción. El acceso es tuyo de por vida.
  • Pago seguro Con Stripe: tarjeta, Bizum, Apple Pay o PayPal.

Quiénes somos

Detrás de Red Opositor hay personas que han pasado por lo mismo que tú: juristas y preparadores que saben lo que es estudiar con poco tiempo, con trabajo, con familia y con dudas.

Por eso hacemos el material que nos habría gustado tener: claro, completo y contrastado con las fuentes oficiales.

Si algo no se entiende, escríbenos y te respondemos.

Lote Lingüista Parlament de Catalunya 2026 + Mi primera oposición: la guía de método

Lote de dos productos que ya se venden por separado: "pack-linguista-cataluna-2026" y "guia-mi-primera-oposicion". Comprándolos juntos el precio es 45,95 € en lugar de 60,00 €. La entrega y el material son los de cada pieza; este producto solo las agrupa.

  • Aula online con la teoría y la práctica de cada tema, esquemas y trampas típicas del examen, descargable en PDF y ePub
  • Guía de estudio online e imprimible en A4, condensada y con la norma citada: no es temario desarrollado punto por punto
  • Acceso inmediato tras el pago + email con el enlace
  • Acceso de por vida con pago único y sin suscripción

Incluido en tu pedido

Preguntas antes de comprar

Si cambia la convocatoria o sale una corrección, ¿el material se queda viejo?

No, y no tienes que hacer nada. El contenido no viaja dentro de un archivo que se te queda congelado: se sirve cuando abres tu material, así que cuando corregimos o ampliamos un pack, la próxima vez que entras ya estás leyendo la versión vigente.

Tu acceso se resuelve contra tu compra, no contra la versión de ese día, de modo que las actualizaciones posteriores NO se cobran aparte ni hay que recomprar nada. El enlace del email de compra sí caduca a los 30 días, pero tu acceso no: entras con el correo con el que compraste, o escribe a info@redopositor.com y te lo reenviamos.

Lo que no podemos hacer por ti es avisarte de los cambios de tu proceso: en un procedimiento selectivo la publicación oficial sustituye a la notificación (art. 45.1.b de la Ley 39/2015), así que el medio que indiquen tus bases hay que mirarlo uno mismo.

¿Tengo que pagar cada mes? ¿Cuánto dura el acceso?

No. Es un pago único, no una suscripción: no hay cuotas, renovaciones ni cargos recurrentes.

El acceso es de por vida e incluye las actualizaciones del pack, sin coste adicional. Además tienes 14 días de garantía: si no es lo que esperabas, te devolvemos el importe escribiendo a info@redopositor.com.

También en Red Opositor

¿Alguna duda antes de pagar?

Pregúntanos lo que necesites saber. Te contesta una persona del equipo, por correo, y tu pedido se queda como está.